Ni estudiar, ni treballar

Des de ben petita em van ensenyar que qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa. El meu pare, que és mestre (ara ja retirat), em va ensenyar la importància de l'esforç i dels hàbits en el món de l'estudi i del treball. Vaig aprendre que amb esforç i voluntat podem aconseguir allò que ens proposem. La millor herència que uns pares poden deixar al seu fill és aquesta. Gràcies a ells, avui treballo d'allò que realment m'agrada i sóc independent.

Però com han canviat les coses! Ja des de les institucions i el govern ara el que es premia és el no fer res, ni estudiar, ni treballar. Aquells que han optat per passar de tot i ser consumidors paràsits, resulta que els subvencionem. Ens hem begut l'enteniment? Per què no ajudem aquelles persones que estudien i treballen perquè no poden pagar les taxes de les carreres? Perquè no ajudem les petites i mitjanes empreses, que són les que ens han de treure de la crisi? Els que hem estudiat, ens hem format i ens continuem formant, o els que han creat un negoci amb esforç i emprenedoria, quedem com ximples. Per què estudiar una carrera o embarrancar-te en un negoci si pots anar xuclant de la mamella? És clar que mentre en aquest país per ser president del govern no calgui saber anglès, ni tenir ciències polítiques, o dret, o economia, i mentre la Belén Esteban sigui la princesa del poble, i mentre a la televisió es fomenti el ser l'amant de, o tenir un fill amb..., les coses aniran a pitjor.

Acabo dient que trobo injust, increïble i de jutjat de guàrdia que amb els nostres diners, els dels treballadors de cada dia, es premiï aquells que han optat per no fer res i que s'oblidin els valors que jo vaig aprendre de petita, com el valor de l'esforç i la constància. Ja és hora que clavem un cop de punt sobre la taula i diem: prou!