L'Ajuntament de Reus demana diners europeus per convertir la bòbila del Sugranyes en un museu
També vol finançament europeu per crear la Sala Bassegoda al Gaudí Centre
L'Ajuntament vol que els fons Feder paguin el 50 per cent dels 247.000 euros que costarà la creació de la Sala Bassegoda, i dels 2.742.283,59 euros del cost per recuperar la bòbila del Sugranyes. L'altra meitat del cost dels dos projectes els assumirà el consistori. En una nota de premsa, l'Ajuntament ha indicat que els dos projectes «encaixen en els objectius dels fons europeus de millora dels serveis turístics i protecció i conservació del patrimoni cultural, respectivament».
El projecte de creació de l'espai expositiu de la Sala Bassegoda respon a la necessitat de «crear un espai d'immersió i d'aproximació a la vida i obra d'Antoni Gaudí, emmarcat en el context social, cultural i històric de l'època en què va viure». Es concep com un espai amb una gran capacitat d'atracció, que utilitzarà les noves tecnologies audiovisuals, l'escenografia i la il·luminació per posar en valor el discurs expositiu. Paral·lelament, la sala donarà cabuda a la celebració d'actes públics que actualment no es poden realitzar al Gaudí Centre.
El discurs expositiu es desenvoluparà seguint tres grans conceptes bàsics de l'arquitecte en relació amb l'època en què va viure: infància i joventut (1852-1878), període que abasta des del naixement de Gaudí a Reus fins que marxa a Barcelona per iniciar els estudis d'arquitectura: la maduresa (1879-1913), etapa que comença quan Gaudí obté el títol d'arquitecte i realitza la seva producció artística més destacada: i la vellesa (1914-1926), període que inclou la dedicació en exclusiva de Gaudí a les obres del temple de la Sagrada Família.
ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL
La bòbila del Sugranyes és un forn de mitjan del segle XIX que fabricava maons i teules i que està abandonat i molt mal conservat, tot i que està catalogat i que el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica (Mnactec) l'ha distingit com un dels cent elements destacats del patrimoni industrial català. L'arquitecte Joan Figuerola va presentar fa anys un projecte de restauració i de museïtzació del forn, que ara, i si arriben els ajuts dels fons Feder, l'Ajuntament vol tirar endavant. L'antic forn serà un centre d'interpretació de la ceràmica al llarg de la història, un material que sempre ha estat vinculat tant a Reus com al conjunt del Camp de Tarragona. Així, la planta poligonal concèntrica al voltant de la fumera central, gràcies a les grans dimensions i l'estructura molt diàfana, es pot recuperar com a espai d'exposició. En el nivell semisubterrani, destinat originalment al forn de la bòbila, té un pas circular amb les obertures per on s'introduïen les peces ceràmiques. Aquest pas es recupera per donar lloc a un recorregut explicatiu del procés de producció de la ceràmica. Un volum de nova construcció en planta baixa farà les funcions de vestíbul d'accés. El projecte també inclou l'ordenació de la zona verda de l'entorn de la bòbila.