L'impulsor del port de Mataró

Si algú creu que des de l'oposició d'un Ajuntament no es pot fer gaire cosa per la ciutat, està ben equivocat. O almenys aquest va ser un dels missatges que més es van repetir en l'homenatge que CiU va fer a un dels seus caps de llista durant la dècada dels vuitanta, l'empresari Josep Beltran, que ja té 90 anys.

A Mataró i de forma cíclica es repeteixen debats que si més no semblaven tancats. Un d'ells és el port i la necessitat de revitalitzar-lo i aconseguir que es converteixi en un altre motor de canvi de la capital del Maresme, tant des del punt de vista econòmic com social i cultural. Una proposta, aquest cop, que va néixer de la mà del grup municipal del PP i que, tot i els recels de la resta de l'oposició perquè al final del mandat anterior tots els grups excepte els populars van comprometre's a posar en marxa una comissió de seguiment de la transformació de la façana marítima, finalment es va tirar endavant. Però com que d'iniciatives per millorar les instal·lacions portuàries n'hi ha hagut moltes al llarg de la seva història, CiU també ha volgut treure pit i recordar que qui més va fer perquè ara la ciutat disposi d'una infraestructura com aquesta va ser l'exregidor convergent Josep Beltran. «El que ara s'està tirant endavant és tot allò que inicialment volíem fer nosaltres: els 500 amarratges nous que es faran no els vam instal·lar aleshores per aconseguir el consens de tothom i de l'hotel, jo ja vaig intentar demanar permís per construir-lo i em van dir que no», explicava orgullós Beltran, que creu que en aquell temps no anaven tan mal encaminats.

Sigui com sigui, més de 250 persones entre amics, companys i coneguts, van acompanyar-lo dimecres a l'hotel Ciutat de Mataró per fer un reconeixement a la trajectòria cívica del qui va ser cap de llista dels nacionalistes el 1983, regidor de l'Ajuntament durant vuit anys i membre de diferents entitats. Així, de l'Associació d'Autoescoles de Mataró i Comarca, va rebre una placa commemorativa per haver aconseguit que els exàmens de conduir es portessin a Mataró, i de tots els assistents, una escultura del mataroní Manuel Cusachs. Un sopar multitudinari que ningú no es volia perdre, tot i que el Barça es jugava un lloc per a la final de la Champions. Com que el futbol és més que una religió, es va instal·lar una pantalla gegant enmig del saló perquè qui ho volgués –la gran majoria– pogués seguir el partit. El Barça va aconseguir prendre el protagonisme a Beltran, almenys fins que es va retirar el primer plat i es va servir el segon, perquè va ser el moment en què Andrés Iniesta va marcar el golàs i tothom va saltar de la cadira per cridar i saltar d'alegria. Amb els nervis més asserenats, l'acte, que va presidir el president Jordi Pujol, va prosseguir. Josep Beltran, en Pepito com tothom el coneix, va explica que tot i que està jubilat, encara va cada matí a la gestoria Beltran, que va començar a funcionar com a despatx d'assegurances el 1946, i si d'algú va agrair el suport que ha rebut tots aquests anys va ser de la família, però també dels companys de les respectives juntes d'entitats de les quals ha format part. Jordi Pujol, que va ser l'encarregat de tancar l'acte, va deixar constància de la tossuderia de Beltran, que aleshores formava part de la junta del Club Nàutic, pel port de Mataró. Pujol va parlar del seu interès pels joves i pel paper que han de jugar en el futur, però també per la gent gran, perquè ens han permès arribar on som. I és que per a l'expresident de la Generalitat, als joves se'ls ha d'ajudar, però «és bo homenatjar els vells capitans com en Pepito Beltran», perquè per sobre de tot és d'aquella gent que el país necessita.