El cas de la Gassol és complex, amb multitud de derivades i persones implicades. L'acord de compravenda i les expectatives de requalificació dels terrenys de la fàbrica es poden considerar un exemple de com es feien aquestes operacions en ple boom immobiliari. L'origen de la polèmica és la querella per estafa que Sallés va fer contra Sanfeliu i Planella, perquè va comprar els terrenys amb la condició que es requalifiquessin, cosa que no va passar. La part acusada afirma que Sallés sabia en tot moment el que comprava, mentre que la part acusadora explica que, tot i que sabia que els terrenys eren en una zona industrial, tenia el compromís que es requalificarien. Expliquen que, amb Planella d'intermediari, van arribar a acords amb l'aleshores alcalde, Jaume Torramadé, sobre la futura urbanització de l'espai. De fet, existeix una declaració d'intencions firmada per Torramadé i l'aleshores regidor d'Urbanisme Joan Boada en aquest sentit. Per això la part de Sallés demana que s'investigui on van anar a parar els diners del primer pagament. Torramadé, que va declarar com a imputat, es va querellar contra Sallés per inculpar-lo en l'estafa.