Mitges tintes episcopals

Els bisbes de les diòcesis de Catalunya, obedients al dictat del nunci Fratini, han escrit la carta col·lectiva, que aquest els demanava, per donar suport a l'acord de cessió de les obres d'art del Museu de Lleida al bisbat de Barbastre-Monsó, signat pels bisbes diocesans corresponents. Aquestes obres procedeixen de les parròquies de la Franja de Ponent i van ser adquirides en el seu dia pel bisbe Messeguer per al Museu Diocesà de Lleida, el seu legítim propietari actual, ja que ja fa anys i panys que s'hi exhibeixen

El contingut de la carta dels nostres prelats accepta els traspàs de les obres i aconsella compartir-ne la disponibilitat.

Amb tot el respecte que mereixen els bisbes catalans, cal manifestar que la seva resposta no és la que esperava el poble català, que la volia fruit d'una posició valenta a favor d'una causa tan justa. Sí a la cessió, diuen, però que es pugui compartir entre els dos bisbats la disponibilitat.

Adduir la fraterna relació cristiana entre bisbats veïns, com diuen, per avalar una acció injusta a fi de cercar la pau o tranquil·litat per als dos bisbes afectats, és un fet que s'allunya, a parer nostre, de la radicalitat i de la llum evangèlica. La solució proposada és de mitges tintes i raneja la teoria del mal menor. I en tot això cal considerar que el nunci apostòlic no té cap autoritat damunt dels bisbes diocesans. Si la societat catalana s'allunya, ai las!, cada dia més dels àmbits eclesials, l'actuació que comentem, no costa gaire d'endevinar que no produirà cap mena d'apropament a l'església, ben a la inversa, en canvi.

Que Déu hi faci més que nosaltres!