El món és boig, no?

El món és boig. Estic segura que molts de vosaltres ho heu dit, o ho heu sentit. Tots ens asseiem a la cadira de la cuina, o al sofà, o ens tombem al llit per veure la televisió, o si no, escoltem la ràdio per estar per casa, quan ens dutxem, quan estem al cotxe o quan ens ve de gust, o si no, ens posem a l'escriptori i engeguem l'ordinador, o a qualsevol lloc amb els portàtils i els fantàstics mòbils que tenim ara... veiem les notícies i creiem que sabem què passa al món... ens sorprenem, ens entristim, ens solidaritzem, ens emprenyem, ens emocionem... i després? Amb un botó deixem la pantalla en negre i deixem de sentir i de veure la realitat que se'ns estava ensenyant. I la vida continua. Tot és una realitat que sembla fantasia, de ficció, una vida paral·lela a la nostra. Amb això vull dir que no som conscients de la fortuna que tenim de viure on vivim, que ara la preocupació de molts és econòmica, i no intento treure-li importància, sinó que intento dir que tenim sort de no estar en guerra, de poder sortir al carrer sense por que ens tirin un tret al front, de tenir el fantàstic clima que tenim, de viure sobre una terra tranquil·la, que no es sacseja... No sabem valorar que anem calçats, encara que sigui amb forats a les sabates, anem calçats.