Premsa i autodeterminació

No fa gaires anys ens hauria semblat impossible poder disposar de l'oferta de premsa que ens ofereix qualsevol quiosc de Catalunya. Avui, la tria de diaris no queda condicionada per un esforç militant de premiar aquells que fan servir la llengua pròpia de Catalunya i ens podem permetre una tria pròpia de país normalitzat. Triem la capçalera en funció de les nostres idees i dels nostres principis. Una tria que encara és més rica, complexa i completa a l'espai digital.

Sovint ens referim al dret a decidir i a l'autodeterminació com a conceptes que tenen un punt d'abstracte, drets i idees que marquen una fita de futur i que difícilment podem exercir en la nostra vida diària. Però el dret a decidir també és això: la conjunció entre la determinació d'una part significativa de la nostra societat i les iniciatives privades que tot recercant la qualitat i l'excel·lència situen les fites del país lliure i sobirà a què aspirem.

Parlem de premsa però podríem parlar d'art, d'esport, de gastronomia, de ciència, de tecnologia o de literatura. La història ens hauria pogut convertir en un país resignat i sense memòria, però la tossuda determinació intel·ligent de la nostra dimensió col·lectiva fa de la construcció nacional un fet quotidià de què gaudim de forma conscient.

És clar que aquestes llums també es corresponen amb les ombres d'un País Valencià sense senyal de Televisió de Catalunya i amb un mapa de mitjans nacionals escàs al mateix País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord.

Mantenim intacte, però, el repte de construir i consolidar un espai comunicatiu propi que s'adigui amb la vitalitat d'una nació europea amb voluntat i capacitat d'interlocutar amb veu pròpia a l'escena internacional. Amb fets quotidians tan simples com engegar l'ordinador o anar al quiosc i la premsa que configurarà el nostre univers informatiu. Dret a decidir, en diuen.