Poderosa veu

Celebrat èxit, el de Susana Sheiman en la presentació del seu debut discogràfic a la sala Jamboree. Feia temps que la cantant madrilenya, veu d'ofici de la Barcelona Jazz Orquestra i vocalista de múltiples tonalitats, estava enllestint la seva proposta més personal amb la complicitat estreta del pianista Ignasi Terraza. Esforç que s'ha acabat traduint en el meravellós disc Swing appeal, editat pel segell del mateix Terraza i un autèntic plaer tant per a l'oïda com per a la vista, amb un disseny i un tractament fotogràfic que concedeixen un valor afegit al disc com a objecte.

Una llarga cua davant la porta del club de la plaça Reial deixava palesa la merescuda atenció que desperta la societat establerta entre cantant i pianista, i el bon olfacte d'una afició que sap quan no s'ha de perdre una nit especial.

I la veritat és que la van encertar de ple, perquè el concert va satisfer les expectatives més exigents. La nit va arrencar de la mateixa manera que s'obre el disc, amb un clàssic de Jimmy Dorsey recuperat en els darrers temps pel prodigiós Jamie Cullum, I'm glad there is you. I així es va anar succeint un repertori de perles amagades d'autors consagrats com Cole Porter (Just one of those things) o Rodgers & Hart (Where or when, glad to be unhappy) que en mans de Susana Sheiman reviscolaven com fetes a la mida de la seva poderosa veu. Una veu que es va demostrar subtil i acaronadora quan va interpretar la bossa signada per Terraza sobre la qual ella havia posat lletra (Emotional dance), i enèrgica i incisiva a l'hora d'aconseguir l'impossible i reinventar tot un clàssic com l'ellingtonià It don't mean a thing. Sens dubte, la millor manera de reivindicar la màgia del swing.