El ‘pinyol' de Manrique
Manrique suma al Romea direccions de Veronese i Selvas, i Broggi repeteix
L'actor i director Julio Manrique va estrenar barret de director artístic, ahir al migdia, tot presentant la que serà la seva primera temporada al Romea. Ho va fer acompanyat de Daniel Martínez, el president del Grup Focus, tot i que ben a prop hi tenia els seus còmplices de viatge (des de Cristina Genebat i Oriol Guinart fins als directors David Selvas i Julio Manrique). Amb ells, amb aquest pinyol, confia abordar un nou camí a l'històric Romea que mantingui el públic que aquesta dècada ha estat fidel a Calixto Bieito, i sobretot, pesqui un sector d'espectadors més joves.
Martínez celebra que Manrique es deixés convèncer per assumir aquesta direcció artística. El seu encàrrec és que desenvolupi el talent “amb la màxima llibertat que dóna un pressupost i el consens amb els responsables de continguts de Focus”, deia irònic Martínez. Manrique està eufòric i nerviós d'haver acceptat un repte que, per començar, li ha permès aprendre molt en aquests mesos. Diu, tranquil, que parteix de zero i no li fan por les regles: “Les regles de joc, quan són clares, donen llibertat.” Ell té el compromís de dirigir una peça pròpia en cada una de les tres temporades que dura, ara per ara, el conveni. Manrique també vol continuar actuant. En aquesta temporada, per exemple, participa amb Clara Segura en una producció de la Perla 29 que es farà al Romea.
El nou director artístic, que admet patir “atacs de psoriasi” quan pensa que està substituint en el càrrec Calixto Bieito (que va signar la primera dècada de Focus al Romea), aposta per produccions amb més temps d'exhibició. Vol donar temps que el públic tingui referències de cada títol. Manrique admet que el cartell és molt pròxim, en part perquè l'impuls ha estat de convidar els seus còmplices habituals. En pròxims anys, augmentarà la presència de companyies estatals i internacionals, aventura.
El cartell
Manrique es presenta amb Llum de guàrdia, un text creat a partir d'improvisacions i que dirigeix ell mateix. Hi ha el seu equip d'actors habituals (Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Xaviert Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet) i hi ha incorporat el dramaturg Sergi Pompermayer per reescriure les improvisacions.
L'única herència de Bieito és Dogville, una versió del film de Lars von Trier, que va assumir Nina Reglero, a proposta de Bieito. L'obra, estrenada al Festival Facyl 2010, ha estat premi Max revelació aquest any.
Daniel Veronese s'estrena al Romea. Ho fa dirigint una versió de Qui té por de Virginia Woolf?, que interpretaran Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà i Ivan Benet. S'estarà de l'octubre fins al gener.
Oriol Broggi presenta Incendis, del controvertit i aclamat a Europa Wadji Mouawad (es va negar que es realitzés la funció Des femmes, al darrer Festival Grec). Serà del febrer a l'abril. Manrique defineix Broggi com el millor director que pot enfrontar-se a aquesta obra entre contemporània i èpicament tràgica. D'abril a maig, David Selvas, amb el suport del duet irreverentment jove Marcel Borràs i Nao Albet, presenta una versió de The blue room, d'Arthur Schnitzler. Deu escenes amb coits finals que l'autor es va pensar que mai ningú estrenaria per massa obscenes.
La temporada s'acaba amb 4 acords, un projecte molt personal de la nova direcció que pretén donar entrada a la música i que recupera un format que ja han investigat fa anys el TNC o el Lliure. Sílvia Pérez Cruz, Pastora, Bruno Oro i Mürfila comptaran amb Manrique, Carol López, Ramon Simó i David Selvas, respectivament per investigar possibles formes teatrals en els seus recitals, que, posteriorment, duran per tot Catalunya. Queda pendent la producció habitual de Focus, que se sumarà al cartell del Grec. Aquesta serà la quarta producció de Focus al Romea (se suma a Llum de guàrdia, Qui té por de Virgínia Woolf? i al cicle de concert teatralitzats 4 acords), tot i que habitualment se'n realitzen només un parell per temporada.
Manrique afirma que, a més del teatre i la música, el cinema és un referent cultural propi. Aprofitant que bona part dels títols triats tenen versions cinematogràfiques, es volen fer col·laboracions amb la Filmoteca: conferències i visionats durant els dies de representació de cada peça.
LA XIFRA
El fantasma de la Xirgu, al Romea
J.B
Margarida Xirgu va debutar com a actriu professional al Romea el 1906 amb ‘Mar i cel'
Julio Manrique assumeix tots els fantasmes del Romea per afrontar la seva nova etapa artística. Llum de guàrdia, que s'estrena dimarts vinent i estarà en cartell fins al 9 d'octubre, remet a Margarida Xirgu, la mítica actriu que va arrencar la seva carrera professional en aquest històric teatre i que després es convertiria en companya artística inseparable de Federico García Lorca. Molts són els actors que diuen haver-la sentida en aquest escenari.
Aquest espectacle de creació arrenca, el 2004, amb la roda de premsa de presentació de l'espectacle, poc abans d'estrenar un muntatge que es titula Xirgu. Però la nit de l'estrena hi haurà un terrible accident. El Romea s'incendiarà i quedarà tancat. Set anys després, aquest 2011, el grup s'ha desintegrat. El director, ara convertit en director de terror de culte, propicia la retrobada de la companyia al voltant del teatre abandonat.
Juan Mañez, l'històric cap de sala del Romea, alimenta el mite del fantasma de la Xirgu. Ell va ser el que va donar bona part del material que Manrique i Pompermayer han utilitzat per preparar les improvisacions d'aquest muntatge. Manrique suma al fantasma de la Xirgu, com a detonants del treball de creació, la voluntat de reflexionar sobre el teatre i de parlar dels mecanismes pels quals es desintegra una companyia. Llum de guàrdia és la claror que serveix per no estar totalment a les fosques, que ajuda els actors a no estavellar-se abans d'entrar a escena. En anglès es coneix com a ghost lights (llums fantasma), una premonició per a l'espectacle que parla, en clau de comèdia agredolça, dels “fantasmes que arrosseguem, dels que ens inventem, dels que ens donen oportunitats tot i que ens sembli que ens volen fastiguejar”, comenta Manrique. La Xirgu no és un personatge del text final. Sí que ho és el Teatre Romea, que se cita contínuament
L'experiència ha estat vertiginosa, admet, l'actriu Cristina Genebat. Per Andrew Tarbet, l'èxit de Manrique és la manera de treballar, “que permet provar-ho tot”. Efectivament, per Oriol Guinart, que ja havia provat amb Rafael Spregelburd un treball semblant (Lúcid), el procés d'assajos “permet fer a mida el teu personatges: enfilar abans de cosir”. L'espectacle és la targeta de presentació inequívoca de Manrique: “Desafiar la por i omplir el teatre d'alegria.”
Anteriors ‘ànimes'
La Xirgu no és el primer esperit que dóna peu a comèdia. Clara Segura i Joel Joan ja van representar Ets aquí? el 2005. Recentment, Juan Echanove i Maika Makovski remetien a una altra dona desapareguda que persistia entorn del marit que la va assassinar a Desaparecer.