Els emprenedors catalans (VII)
Els d'esquerres
Eduard Calvet, industrial cotoner, fou president del Foment del Treball
Jaume Carner, empresari sucrer, va deixar la Lliga de Cambó per fundar el Centre Nacionalista Català i va ser ministre d'Azaña
Joan Reventós va ser president del Parlament i Carles Barral també va militar al PSC i va ser senador
a la Lliga Trotskista Revolucionària i ara controla el grup Mediapro
Per al meu amic l'historiador Josep Termes, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, una persona d'esquerres és aquella que no té patrimoni al darrere, que viu del seu treball –manual o intel·lectual– i que té dificultats per arribar a fi de mes. Hi estic força d'acord. Segons aquest criteri, no hi poden haver empresaris d'esquerres o, en tot cas, gestors d'empreses molt petites i familiars. Però n'hi ha hagut i n'hi ha que han tingut un bon patrimoni al darrere, que s'han qualificat com a tals i voten partits de l'esquerra parlamentària. Tenen tot el dret de fer-ho, però volia fer aquesta precisió personal.
Si repasso la història trobo empresaris d'esquerres en la primera meitat del segle XX, durant el franquisme i en l'actualitat. Alguns dels empresaris del segle XIX no tenien ni un duro, ni estaven ben vistos per la burgesia, en ser uns nouvinguts, però aleshores no hi havia partits d'esquerra als quals votar, per dir-ho així, sinó partits o moviments d'obrers.
Eduard Calvet i Pintó (1875-1917) fou un industrial cotoner amb fàbriques a Vilassar de Dalt i a la Plana de Vic. Fou president del Foment del Treball Nacional, la primera patronal catalana, i representant dels cotoners en els congressos internacionals del ram. Va fer construir l'anomenada Casa Calvet d'en Gaudí, al carrer Casp de Barcelona. Però al costat d'aquest ambient benestant, va ser fundador i militant del Centre Nacionalista Republicà, una dissidència de la Lliga Regionalista, i president del Consell d'Administració d'El Poble Català, el diari del catalanisme moderat d'esquerres. Un personatge de categoria i malaguanyat, ja que morí als 42 anys.
Un altre empresari catalanista d'esquerres fou Jaume Carner i Romeu (1867-1934), el president de la Companyia d'Indústries Agrícoles SA, una de les tres gran empreses sucreres espanyoles, que mai en la seva història no va tenir pèrdues –fins i tot durant la Guerra Civil–, i que tenia totes les fàbriques fora de Catalunya. El principal executiu de la companyia era Josep Suñol, pare del que serà president del FC Barcelona, diputat per Esquerra Republicana i afusellat per les tropes franquistes, durant la guerra, sense judici previ. Carner era molt amic d'Ildefons Suñol, advocat, germà d'en Josep. Tots dos deixaren la Lliga Regionalista de Francesc Cambó per fundar el Centre Nacionalista Català. El 1931 serà ministre d'Hisenda en el segon govern Azaña, durant la Segona República Espanyola.
Malgrat el franquisme
Durant el franquisme, ja costa més trobar empresaris d'esquerres. Però n'hi ha dos de molt coneguts. Joan Reventós i Carner (1927-2004) i Carles Barral (1928-1989). El primer era nét de Jaume Carner. Al darrere seu hi havia un important patrimoni i algunes empreses –del metall, editorials–. Mai no amagà la seva militància socialista i el seu catalanisme i, com a conseqüència, va conèixer les presons franquistes. Va ser president del Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat amb el president Tarradellas, sempre en representació del Partit dels Socialistes de Catalunya. Humanament, una gran persona.
Carles Barral i Agesta era un dels socis del grup Seix i Barral, que integrava unes importants indústries gràfiques i una editorial que portaven el nom de les dues famílies propietàries. Com a director de l'editorial, la convertí en la referència de la moderna literatura hispanoamericana –Mario Vargas Llosa, Guillermo Cabrera Infante, etc.–. Va militar en el Partit dels Socialistes de Catalunya, fou senador per Tarragona i parlamentari europeu en representació d'aquell partit.
Si passem a l'actualitat, trobem Jaume Roures i Llop (1950), que es defineix com a home d'esquerres i catalanista. De jove va militar a la Lliga Trotskista Revolucionària. Va començar treballant a TV3 i en l'actualitat és un dels principals accionistes del grup Imagina, amb un gran edifici al 22@ de Barcelona, que controla el grup Mediapro, els drets del futbol espanyol, el canal de televisió La Sexta i el grup audiovisual que ha produït pel·lícules com Vicky, Cristina, Barcelona i Midnigth in Paris amb Woody Allen com a director.