Llums i penombres

GIRONA FC61

KHIMKI80

Jugar contra un equip d'Eurolliga sempre és un plaer. Fins i tot en el cas del partit que ahir van disputar el Girona FC i el Khimki, amb triomf dels russos per 61-80. I és que el bloc entrenat per Rimas Kurtinaitis es va presentar al matx amb sis baixes. Fridzon, Monia, Mozgov i Khvostov són amb Rússia a l'europeu, mentre que Nielsen és a Austràlia (acaba d'obtenir una plaça per als Jocs amb els boomers) i Kelati estava vestit de carrer a la banqueta després que acabés d'arribar de disputar l'europeu. Veient aquest panorama el Khimki, que d'aquí a un parell de setmanes disputarà la prèvia per a la fase final de l'Eurolliga, estava personificat en els croats Zoran Planinic i Kresimir Loncar i el nord-americà Keith Langford. I així va ser. Quan tots tres van anar per feina els de Zan Tabak no van tenir res a fer, afectats també per la diferència física entre els dos bàndols.

L'aportació de Rolands Freimanis, acabat d'arribar de Letònia per culpa també de l'europeu, va ser una de les llums que van brillar. Va mostrar el seu talent en atac liderant els gironins a una màxima diferència de 16-10 (min. 9), amb els tres millors russos ja a la banqueta. Kurtinaitis no va parar de corregir –amb els seus clàssics xiulets– els elements que tenia a la pista (molts d'ells del segon equip), amb els de Tabak aprofitant aquest fet per dominar bona part del matx. Thomas Coleman va donar mostres clares de falta d'adaptació, i és el clar objectiu a millorar ara mateix. Penombres. Un 0-14 en l'inici del quart període va aniquilar les possibilitats dels gironins. Curiosament, Langford, Planinic i Loncar hi eren. Tabak, però, va continuar fent treballar els seus fins al darrer segon. D'això es tracta.