Apostolat mironià

Si teclegem al Google el nom Joan Miró, l'article del pintor a la Viquipèdia és el tercer de la llista que trobem, després de les referències de la mateixa Fundació Miró de Barcelona. L'article de la Viquipèdia en català sobre el pintor barceloní és prou complet, però encara falta molt perquè el coneixement sobre Miró en aquesta enciclopèdia universal –que existeix per obra del voluntarisme més entusiasta–, sigui el que l'artista, per la seva importància en la història de l'art, es mereix. Altres articles sobre artistes i temes artístics es troben en una situació semblant, però la realitat és que la milionària audiència de la Viquipèdia exigeix que la qualitat i excel·lència dels textos sigui la més alta possible.

Només una dada molt significativa: l'article de la pedra de Rossetta a la Viquipèdia és cinc vegades més consultat que el text sobre la mateixa peça de la web del British Museum. El museu londinenc va ser el primer que va ser conscient d'aquesta realitat i es va posar en contacte immediatament amb l'organització de la Viquipèdia perquè els conservadors del museu puguessin assessorar-ne els redactors.

A Catalunya la relació entre museus i la Viquipèdia en català s'ha engegat amb bon peu. El mes de març es va convocar una trobada amb diversos museus, amb el nom GLAM Wiki, acrònim en anglès de Galleries, Libraries, Archives and Museums. És una relació condemnada a continuar, segons sosté Àlex Hinojo, coordinador de la trobada i ambaixador GLAM. Hinojo, més conegut amb el nom d'usuari de Kippelboy, és un diligent jove sabadellenc, format en gestió cultural i museística, que va començar la seva tasca com a viquipedista escrivint sobre videoart. Dins de la Viquipèdia, a poc a poc s'ha anat especialitzant en temes artístics i ha estat durant cinc mesos viquipedista resident al Museu Picasso, per dedicar-se, per exemple només un d'aquests mesos, a escriure sobre la sèrie de Las Meninas del pintor malagueny, utilitzant tot el material disponible a l'arxiu i la biblioteca del museu i amb l'assessorament directe dels conservadors del centre. Hinojo també ha col·laborat amb el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, amb motiu del dipòsit al museu de l'arxiu del fotògraf Xavier Miserachs, i ha documentat tot el procés de trasllat de la gran tela El gran dia de Girona, de Martí Alsina.

“Els museus han entès que aquesta manera de treballar, frec a frec amb els viquipedistes, és la millor per assegurar la qualitat i la bona difusió dels seus continguts”, explica Hinojo. “Nosaltres creiem en el coneixement lliure, som voluntaris del coneixement, i ells saben que la Viquipèdia pot ser una plataforma excel·lent per difondre els seus continguts”, hi afegeix. Està demostrat, segons el mateix Hinojo, que molts usuaris consulten la Viquipèdia abans de desplaçar-se a una ciutat i visitar-hi un museu.

Ara les noves tecnologies ofereixen encara més possibilitats de consulta. Els codis QR permeten que a través dels telèfons mòbils intel·ligents es pugui accedir directament a webs, incloent-hi la Viquipèdia, sobre qualsevol tema des de les sales d'exposició. La mostra Joan Miró: l'escala d'evasió, que obrirà les portes el 16 d'octubre a la Fundació Miró, tindrà codis QR per a algunes de les seves obres més importants. Aquest és el primer cop que un museu impulsa un projecte així al sud d'Europa, ja que fins ara només s'ha fet al Children's Museum d'Indianapolis, als EUA, i a l'anglès Museu Derby.

Per impulsar el projecte, la fundació ha convidat aquesta setmana un grup de viquipedistes i ha posat a la seva disposició la biblioteca del centre. Allà han començat a completar i a elaborar de nou, si escau, els articles sobre Miró, i s'han convertit així en improvisats apòstols de l'artista. La col·laboració entre la fundació i altres museus catalans i els viquipedistes no s'aturarà aquí.

Aquesta iniciativa no hauria estat possible sense la vitalitat de l'Amical Viquipèdia, una associació de viquipedistes en català que té 75 associats i gairebé 350 simpatitzants. Joan Ramon Gomà, president de l'associació, recorda que el català va ser la segona llengua de la Viquipèdia, després de l'anglès i abans que l'alemany. Toca, per tant, estar a l'altura.