Els oblidats del Carmel
Els veïns afectats per la reforma del Carmel expressen la seva por a quedar en l'oblit
Fa més de tres anys que no saben què els passarà ni quan passarà
El 20 de setembre de 2010 entrava en vigor la modificació puntual del pla general metropolità a l'àmbit del barri del Carmel i entorn. El planejament resultant de la modificació pretenia gestionar la transformació dels barris del Carmel, la Teixonera, Font d'en Fargues i Horta, amb nous habitatges, crear equipaments, zones verdes i espais d'aparcament. La superfície objecte de revisió de planejament abasta prop de 120 hectàrees, on viuen més de 50.000 habitants.
L'elaboració i planejament de la reforma es va fer enmig d'una gran polèmica, ja que una filtració va provocar que els veïns s'assabentessin del futur de les seves finques per la premsa. En aquell moment, el nombre d'afectats arribava a més de 700. El febrer de 2008 l'aleshores govern municipal, format per PSC i ICV-EUiA, no va poder aprovar una primer versió del pla. No va ser fins al juliol del 2009, que un acord amb ERC va permetre tirar endavant la tramitació.
La modificació vigent preveu la construcció de noves promocions d'habitatge públic (el 61% del total de l'habitatge proposat; per tant, 293 habitatges tindran algun tipus de protecció) per al reallotjament de les persones que viuen als sectors objecte d'actuació. El pla havia de tenir com a objectiu principal “la millora de l'accessibilitat general respecte a la ciutat i els barris veïns, així com la de l'interior dels barris”, segons es defineix en la presentació del pla realitzada pel l'Agència de Promoció del Carmel i entorns.
Por de caure en l'oblit
Durant aquests tres anys molts veïns afectats pel pla han vist passar els mesos sense saber amb detall la seva situació particular. Després de la tempesta política i mediàtica, ha vingut una calma que se'ls està fent eterna. En un primer moment, després de les al·legacions, en algunes ocasions han estat citats a l'Agència de Promoció del Carmel i entorns, però d'això, asseguren, ja fa molts mesos. Des que s'ha produït el canvi de govern al districte, tampoc no han rebut cap notificació per reunir-se amb els actuals responsables. Entenen, diuen, que encara és aviat per tractar un tema d'aquesta envergadura, però temen que la seva situació s'eternitzi. “Si no han de decidir res d'aquí a uns anys, que ho desafectin i així els veïns podran fer obres o fins i tot vendre's el pis si volen”, explica el portaveu de la plataforma d'afectats pel PERI del Carmel i entorns, Pere Ferrer, que afegeix: “Els veïns necessiten saber què serà del seu pis o el seu habitatge, i ho volen saber ara. No podem estar tres anys més esperant a veure què decideixen en un tema que és de tanta importància per a nosaltres.”
Esperar el PAD
Fonts del govern del districte han assegurat a aquest diari que encara no s'han definit les línies d'actuació respecte a la implantació del pla. Segons expliquen, la intenció de la nova regidora, Francina Vila, és reunir-se al més aviat possible amb els veïns afectats per tractar cada un dels casos. Tot i això, avancen, de moment no es decidirà res i segurament s'esperarà a la redacció del PAD, prevista per a final d'any, per establir les primeres directrius en aquest sentit. El districte ha mostrat la seva predisposició a rebre els veïns, i a posar-se d'acord amb ells abans d'emprendre noves actuacions.
Dos contenciosos contra l'Ajuntament
clara ribasEl grup municipal de CiU presidit per Xavier Trias va denunciar en el seu moment que el pla de reforma del Carmel “fa desaparèixer el Bosc de la finca de Can Gallart-Capdevila per fer-hi pisos” i va exigir que es desafectés aquest pulmó verd per al barri. L'aleshores regidora de CiU adscrita a Horta-Guinardó, Maite Fandos, va demanar que se salvaguardés el bosc, s'obrís a la ciutadania i es deixés sense afectació. També va proposar que el lloc rebés el nom de Maria Capdevila, matemàtica i astrònoma que va exercir de professora a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona.
El bosc de Can Gallart, situat entre els carrers Dante i Granollers, té una superfície de 2.000 metres quadrats. Hi ha unes 72 espècies de plantes, i exemplars d'arbres molt difícils d'observar a Barcelona i al seu voltant. El seu propietari, Josep Gallart, fill de Maria Capdevila, no està d'acord amb el que fixa el pla de reforma del Carmel, tot i que aquest respecta la zona verda i obre un pas públic que la creua. Gallart té dos solars construïts a l'entrada del bosc, al carrer Dante, i sol·licita permís per construir-hi de nou amb més superfície. Per altra banda, també ha demanat que el pas obert a la ciutadania sigui cobert, de manera que es pugui construir a sobre, fent un pont entre una propietat i l'altra, de les dues del carrer Dante.
Gallart ha interposat dos contenciosos contra l'Ajuntament i, de moment, no ha tingut notícia de cap avenç. La seva posició és clara: “Si el nou equip actua de bona fe ha de complir el que en el seu moment va dir i hauria de retirar el pla o almenys una part d'aquest.”
Es mostra cansat d'esperar, ja que fa temps que vol fer obres a la torre que hi ha dins del bosc però la situació administrativa li ho impedeix: “Necessitem que algú ens digui alguna cosa, sigui la que sigui, perquè no podem seguir esperant any rere any sense que hi hagi cap avenç.”
L'única solució per a ells és que els desafectin
clara ribasLa Núria i en Daniel van ser notícia l'octubre de l'any 2008, quan van denunciar públicament que els havien venut una casa dues setmanes abans que l'Ajuntament aprovés el pla que preveu enderrocar-la. Ni la immobiliària Expofinques ni el notari ni l'Ajuntament els va advertir que la finca estava pendent d'una revisió de la planificació urbanística. En aquests prop de tres anys que han passat, han desistit, assessorats pels advocats, de presentar una denúncia per estafa contra la immobiliària. Quan, després de la primera aprovació, els tècnics del districte van començar a rebre la gent afectada pel pla, ells van tenir “l'honor”, remarca la Núria, de ser rebuts per l'aleshores regidora Elsa Blasco, que els va confirmar la intenció de tirar endavant el pla però els va assegurar que l'execució real d'aquest podia trigar més de deu anys.
Ara esperen notícies del nou equip de govern del districte, però ells tenen clar quina és l'única solució per a ells: “Que ens desafectin la finca, perquè mentre esperem no hi podem fer res. De moment l'hem arreglat per viure-hi més bé, però res més.”