El Segre, el riu que riu

A la ciutat americana de Saint Louis s'uneixen dos grans rius: el Mississipí i el Missouri; aquest darrer és el més llarg, amb més conca i més cabal, però el nom del riu unificat és el del primer. Quelcom semblant succeeix a Galícia amb el Miño i el Sil quan es troben vora d'Ourense; el Sil és el més llarg, cabalós i important, però la continuació comuna rep el nom del Miño. De ben segur que hi haurà altres casos arreu del món. A Mequinensa hi ha l'espectacular paratge de l'aiguabarreig. L'expressió és significativa: el lloc on es troben l'Ebre i el Segre, on es mesclen les seves aigües. Aquesta vegada, la continuació té el nom del riu que ve de Cantàbria, Castella, la Rioja, Navarra i l'Aragó. El riu català queda relegat a la condició de gregari, afluent en geografia. Però, noms a banda, el resultat és un gran riu català que neix a l'Alta Cerdanya i acaba a la Mediterrània, amb 323 kilòmetres, i que emmiralla Puigcerdà, la Seu, Pons, Artesa, Balaguer, Lleida, Flix, Móra, Tortosa i Amposta, entre altres ciutats. I esdevé llac a Oliana, Rialb, Sant Llorenç, Riba-roja i Flix.

La gent de les comarques de Tortosa han abocat tot el seu esforç a potenciar la via fluvial; n'han fet prou, els lleidatans? El Segre és un riu encara oblidat, més que els seus afluents, les Nogueres, també catalans, recuperats fa poc per als esports d'aventura. El Segre és un riu emblemàtic, històric, potent i també rialler des del seu origen fins a la cua del pantà d'Oliana i torna a ser-ho aigües avall. Vorejar el Segre és també un encant més difícil de valorar, perquè les carreteres queden més llunyanes, però és una experiència que val la pena. Recuperar i condicionar la via fluvial i una drecera paral·lela al riu per a vianants, ciclistes i cavalcadures, amb llocs d'esbarjo, boscos d'àlbers, xops, pollancres, verns, oms i eucaliptus i descans als pobles; fer possible també, a partir de Camarasa, endinsar-se pel Noguera Pallaresa cap als llacs de Camarasa, Terradets i Talarn, és una aposta turística gens menyspreable. Davallar, o potser
remuntar, el gran riu català des de l'illa de Buda fins a Organyà no és una utopia. Els veïns francesos han fet dels seus rius, rierols, embassaments i canals paral·lels (per al rec i la navegació), un potencial turístic gens menyspreable, incloent-hi la solució per superar els imponents murs dels pantans. Aquí, per a les petites canoes amb una corriola n'hi ha prou.