Res per celebrar

Tremolo cada cop que es commemora una diada amb caràcter internacional; pateixo per cada vegada que es convoca una cimera (de les públiques) a les altures; no dormo sempre que sé que està a punt d'arribar una celebració global. Aquest 1 de desembre ens apleguem (és un plural majestàtic, no vestim per a l'ocasió) al voltant de Miguel Bosé, l'amo de l'Artusi de Girona, per conscienciar per enèsima ocasió la població en general i els dirigents de la cosa en particular, particularment, en la lluita contra la sida i, deu ser per celebrar-ho?, s'anuncia que el futur de l'ACAS (l'Associació Comunitària Anti-Sida) està en risc per manca de pressupost: ha hagut de tancar la seu d'Olot, s'ha suprimit el servei d'atenció psicològica de Sant Feliu, perilla la de Girona. Això sí, Joan Colom, el vitalici subdirector de Drogodependències i Sida de la Generalitat, continua... Ara que, entre pujada i baixada de la punyetera borsa, les notícies parlen una miqueta de la trobada sobre el canvi climàtic de Durban, la sentència a favor d'apujar l'impost per posar plaques solars, a proposta de l'Ajuntament de Cornellà del Terri, ha fet que aquest municipi se situï al centre dels debats: energies netes o impostos al sol; el de Girona s'apunta al conclau amb ornamentacions de figures LED per “potenciar la sostenibilitat en el medi ambient”. Qatar, que encapçala la classificació mundial d'emissions d'efecte hivernacle per càpita, ha guanyat la partida: acollirà la pròxima conferència sobre canvi climàtic, la divuitena i jo sense pentinar... El proper dissabte 10, d'aquesta setmana inexistent, hauríem de recordar que fa anys de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans i que és el dia consagrat a festejar-los. Molt em temo que ni una cosa ni l'altra. La trobada entre l'equip català de futbol que patrocina l'emirat contaminador i el del president electe i mut ocuparà la jornada: que si aquest any sí (també), que si Sisí emperadriu. Tot plegat em retrotrau a aquells altres esdeveniments esportivoesclavistes (abans-d'ahir va ser el dia per l'abolició de l'esclavitud) que el franquisme organitzava l'1 de maig per amagar el dia internacional dels treballadors. És el que té tenir una edat... Entre el 17 d'octubre (dia internacional per l'eliminació de la pobresa), en què una dona (la cinquanta-setena) va ser assassinada a Girona, i el passat 27, en què una altra (la seixanta-dosena) va ser-ho a Terrassa, el 25 de novembre –el calendari– marcava: “Dia internacional per l'eliminació de la violència contra les dones.”