Es reprèn la conversió de les naus de l'accés sud de Girona
Els promotors del projecte volen que el ple aprovi el pla urbanístic a principi del 2012
Ara fa dos anys la majoria de locals van quedar buits i encara no s'ha enderrocat res
La reconversió de les naus industrials del carrer Barcelona de Girona en una zona residencial d'habitatges torna a fer camí. En les últimes setmanes l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona ha mantingut contactes amb l'empresa promotora que pretén construir uns 800 pisos a l'entrada sud de la ciutat per reclamar al consistori que continuï amb els passos urbanístics que li pertoquen com a administració.
El regidor d'Urbanisme, Carles Ribas, admet que l'empresa que va adquirir la pràctica totalitat de naus industrials entre l'Hipercor i la gasolinera té intenció de continuar endavant amb tot el procés previst pel projecte.
En aquest sentit, Ribas es mostra convençut que si no hi ha entrebancs el gran projecte urbanístic de tot el sector “pugui estar aprovat inicialment en el primer trimestre de l'any que ve”. El responsable municipal posa en relleu l'interès per part de l'equip de govern “per desencallar un tema cabdal per a la ciutat que suposarà canviar per complet la cara d'una de les entrades més importants de Girona”.
Molt temps aturat
Les novetats i el renovat interès arriben un any i mig després que l'encara govern tripartit resolgués el concurs que dissenyava com seria el nou sector i quan aquest mes es compliran els dos anys que la majoria de naus van quedar buides per deixar pas al futur residencial. La greu crisi immobiliària feia témer que el projecte quedés totalment aturat. Els promotors subratllen que el projecte ha d'estar aprovat inicialment abans de l'1 d'abril del 2012, un fet que podria respondre a les necessitats de justificar els crèdits bancaris que en el seu moment va demanar el grup promotor per portar endavant el projecte i que ara podrien estar a punt de caducar.
L'Ajuntament de Girona ha reclamat a l'empresa que aporti la documentació que demostri que són els propietaris del 100% de les finques per continuar amb la tramitació. El conflicte entre els promotors i l'Ajuntament rau en la petició que fa el consistori perquè prevegin en el projecte la cessió del 10% del sòl per poder-lo destinar a equipaments municipals. El percentatge d'aprofitament és obligat en l'actualitat, però els promotors defensen que el conveni inicial data de fa anys quan els promotors no havien de preveure aquestes cessions en els projectes urbanístics.
L'interès de les firmes promotores per a la construcció d'aquesta gran zona residencial pot provocar que en els propers mesos s'iniciïn tràmits necessaris, com per exemple l'enderroc de les naus ja buides des de fa un parell d'anys. De fet, la previsió és que el nou sector es desenvolupi per fases, en especial ara que hi ha poc dinamisme en la compra i venda de pisos i la ciutat disposa d'estoc que no es ven. A més, l'execució del projecte s'ha vinculat sempre al soterrament del tren convencional, un projecte que continua encara amb dubtes perquè Foment encara no n'ha presentat el projecte executiu. Precisament, el projecte urbanístic ja preveia cobrir uns 250 metres més de via que no pas inicialment per permetre cosir millor el sector Pla de Palau amb Sant Narcís.
LES XIFRES
Encara hi ha diverses indústries i activitats obertes
La gran majoria de naus industrials del sector de la carretera Barcelona van quedar buides a finals del 2009, però encara avui hi ha diverses naus que mantenen activitats diverses. Aquest és el cas de les instal·lacions que l'empresa Hipercor manté en aquest tram d'edificis, una botiga de recanvis de cotxe i moto, així com serveis tècnics relacionats amb el sector. També es manté l'activitat a la nau industrial que utilitzen els Mossos d'Esquadra, així com en una nau on hi ha encara funcionant l'empresa Emicsa. A més, en un parell de casos, sobre les naus industrials hi ha alguns habitatges amb famílies que hi resideixen. Una altra activitat encara és la de la mesquita situada a l'antic bar Cadillac que s'hi va ubicar a finals del 2009 de manera provisional. La presència de la mesquita va permetre que el col·lectiu deixés el local del carrer Bisbe Sivilla que havia generat queixes del veïnat (havent fallit l'intent de posar la mesquita a Taialà). El col·lectiu pretén que el local sigui provisional fins a disposar d'una mesquita amb cara i ulls en algun altre punt de Girona.
La resta de naus van quedar abandonades ara fa dos anys com preveien els contractes de venda signats pels propietaris dels immobles amb l'empresa immobiliària. Moltes empreses van tancar l'acord de venda el 2004 i 2005, un fet que va permetre treure profit d'un dels moments àlgids del sector immobiliari i dels alts preus que es pagaven llavors per disposar de sòl urbà amb possibilitats de ser urbanitzat.