Un monestir de referència
Difon les seves idees, la seva espiritualitat i la seva idea de país a través de les seves publicacions, del museu, de l'Escolania i dels seus monjos
La relació de Montserrat amb el Vaticà és molt estreta de fa anys
Fa pocs anys el P. Hilari Raguer va retratar els seus companys monjos i la vida que feien al monestir benedictí de Montserrat a Mecanoscrit sobre els monjos de Montserrat (Editorial Base), un llibre que va tenir una gran difusió perquè Montserrat és un referent. “Montserrat és un far que il·lumina. Ser-ne monjo és una responsabilitat per tot el que aquest monestir representa per Catalunya, més enllà de la vida monàstica”, reconeix el germà Bernat Juliol.
L'esforç de Montserrat de no quedar-se al marge del que es cou a Catalunya és evident. El mateix pare abat, Josep Maria Soler, ho va deixar clar a aquest diari quan amb motiu de la manifestació unitària en contra de la sentència del Tribunal Constitucional que tombava l'Estatut, el juliol del 2010, va voler expressar el seu suport al fet que el país “havia de sortir al carrer” per defensar els seus drets. Aleshores va explicar que el compromís del monestir amb la cultura i el país és inequívoc.
Montserrat difon les seves idees, la seva espiritualitat i la seva idea de país i catalanitat a través de les publicacions, del museu, de l'Escolania, que viatja per tot el món, i dels seus monjos.
El pare Bernabé Dalmau, que en la foto apareix agafant un llibre de la biblioteca, és el director de Documents d'Església, una de les revistes editades per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i un autor prolífic que l'any passat, per exemple, va recordar amb 25 anys de les arrels cristianes de Catalunya, l'aniversari de la declaració catalanista de l'Església catalana el 1985. Un altre dels monjos que més dóna a conèixer Montserrat és el doctor Lluís Duch, especialista en història de la cultura occidental i professor de fenomenologia de la religió que l'any passat va rebre la Creu de Sant Jordi.
A Montserrat hi ha una setantena de monjos. Nou estan en “actes de servei”, repartits entre el santuari del Miracle, al Solsonès, el monestir de Sant Miquel de Cuixà i Roma, amb qui la relació és molt estreta... Precisament un dels visitants més assidus i que mai no ha amagat el seu amor per Montserrat i la seva devoció per la Moreneta és el cardenal Tarcisio Bertone, secretari d'Estat del Vaticà, personatge definitiu perquè el papa Benet XVI parlés tant en català en la consagració de la Sagrada Família.
De monjos n'hi ha de totes les edats, des del més vell, de l'any 1917, fins al més jove, que va néixer el 1980. Deu d'ells van entrar al monestir abans de la Guerra Civil (un el 1933) i el darrer en entrar, el germà Bernat, ho va fer el juny passat. Dintre les parets del monestir no importa l'edat ni cap altre tret personal... Tots són iguals.
Quasi tots els monjos són teòlegs o filòsofs, molts llicenciats a Roma, i entre ells hi ha tres doctors en Sagrada Escriptura i cinc doctors en teologia. Molts d'ells tenen a part llicenciatures civils (al marge de la institució eclesiàstica). Hi ha llicenciats en dret, en medicina, en ciències polítiques, en antropologia, en telecomunicacions. Un dels monjos és físic.