L'estrella del mar

Convertir Sant Cugat en una mena de rèplica del Dibulàndia de Qui va enganyar Roger Rabbit: aquesta és la intenció de Toon a Ville, un nou certamen dedicat als productes audiovisuals infantils, que ahir va celebrar la seva edició teaser, amb diverses projeccions i una trobada de talents. Un avançament del que es prepara per a la primavera que ve, amb la intenció d'impulsar la promoció de l'animació feta a Catalunya.

Una mostra de l'ambició amb què es planteja Toon a Ville, així com de la seva voluntat mediàtica, és el fet que el convidat estel·lar d'ahir fos Stephen Hillenburg, creador del que potser sigui el personatge animat més reproduït a tot el món: Bob Esponja. Hillenburg va compartir en una conversa amb la premsa alguns dels secrets d'un personatge que “mai no vaig pensar que tindria tant d'èxit, simplement vaig fer el que a mi m'agradaria veure. Potser una de les claus de l'èxit està en el fet de mostrar personatges adults actuant com nens, una fórmula clàssica que ha fet servir gent com Chaplin”.

Hillenburg –que està treballant en un nou llargmetratge de Bob Esponja– va explicar que la idea de crear la sèrie procedeix “de la meva formació com a biòleg marí. Volia fer una sèrie d'animals submarins, però que no nadessin sinó que caminessin. I vaig pensar en l'animal més estrany possible, que de fet molta gent creu que és una planta perquè no fa res. Bob Esponja és de color groc com una esponja de fregar els plats”.

Reforçant els elements autobiogràfics de la seva creació, Hillenburg també va confessar que “a Bob Esponja hi ha elements de l'american way of life, perquè no puc obviar el fet que vaig créixer a Califòrnia. Jo mateix vaig treballar en un fast food, com Bob Esponja, i el Senyor Cranc està basat en el meu cap, un home que feia molts acudits verds”.

Segons l'animador, Bob Esponja transcorre en un univers “absurd, però dins del qual hi ha una lògica. En l'animació televisiva t'has de mantenir dins d'uns límits, perquè com més personatges i fons hi ha, més es complica tot i més pressupost requereix”. Hillenburg admet com una de les seves principals influències “els curts de la Warner, que estaven fets per ser projectats en cinemes i per això tenen tanta qualitat. Però quan era petit m'empassava tots els dibuixos que feien el dissabte al matí; ara es poden veure a qualsevol hora del dia, però aleshores no hi havia televisió per cable”. I també mostra el seu deute cap a Los Simpson, “que han obert el camí que molts hem seguit, han mostrat l'interès del públic cap a històries complexes”.

L'altre convidat internacional va ser Mark Osborne, codirector de la pel·lícula de Dreamworks Kung Fu Panda i també –precisament– de les escenes d'acció real de la pel·lícula de Bob Esponja i d'alguns episodis. Segons Osborne, “aquest és un moment excitant per a l'animació, tant en el cinema com en la televisió. Es fan productes sofisticats i amb contingut, i cineastes com Wes Anderson i Tim Burton estan fent noves pel·lícules animades”. I és que “els que ens dediquem a això no ho veiem com un gènere diferent; simplement és cinema”.