Cultura

Billy Bragg

MÚSIC I ACTIVISTA

“Un jove irat ja no agafa una guitarra; fa un blog”

Thatcher ha mort, però Bragg es manté en la lluita. La seva és una de les presències més destacades del Festival Cruïlla, que aquest cap de setmana, a més d'ell, porta Cat Power, Suede, Rufus Wainwright, Standstill, James Morrison, Wycleaf Jean, El Petit de Cal Eril i Pau Vallvé (avui), i Snoop Dogg, Morcheeba, Trombone Shorty, Rokia Traoré i Fermin Muguruza (demà), entre altres artistes, al Parc del Fòrum.

Amb Tooth & nail s'ha posat en mans d'un dels productors més famosos del moment: Joe Henry. Què volia d'ell?
Que em demostrés que em podia fer un disc en cinc dies, que és el que m'havia estat proposant durant dos anys. He de reconèixer que no les tenia totes, però ho va aconseguir.
El coneixia dels seus discos com a intèrpret o, més aviat, de la seva faceta de productor?
El conec des de fa 25 anys. Ell era, de fet, una de les persones amb qui volia treballar a Mermaid Avenue [els dos treballs que Bragg va fer a partir de lletres inèdites de Woody Guthrie], abans que Wilco entrés en escena. Tenia, en aquesta ocasió, un grapat de cançons molt reflexives i Henry era el tipus perfecte per ajudar-me a trobar-hi un so adequat.
Un cop vaig preguntar a Joe Henry quina era la clau de les seves produccions i em va dir, seriós, que era el cafè que feia als músics que anaven a gravar a l'estudi de casa seva.
És cert. Tinc pànic del dia que vingui a casa de vacances, es llevi al matí i em demani una tassa de cafè. Ara bé, tindré una excusa de pes: sóc anglès i, com deus saber, el cafè no és el nostre fort.
Tooth & nail és d'aquella mena de discos que sembla que un músic només pot fer quan té ja més de cinquanta anys.
Sí, el vaig gravar nou mesos després de la mort de la meva mare, la qual cosa em va fer plantejar qui sóc, què faig i per què ho faig. Tot i que l'àlbum no és, en concret, sobre la mort de la meva mare, sí que reflecteix el meu estat d'ànim d'aleshores.
Fer-se gran és una cosa que l'obsessiona, quan fa cançons?
No, no ho crec. Quan faig un disc el que intento, principalment, és enviar un missatge des del lloc emocional on sóc en aquell moment. Tots els meus discos reflecteixen on era en el moment de fer-los; mai no he intentat retenir coses del passat per sentir-me més segur.
Té un fill que fa cançons.
Sí, ara comença a fer concerts. Fa power pop, amb bona orella per a les melodies. Però res de cançons polítiques.
Qui vagi a Tooth & nail a escoltar cançons polítiques, per cert, pot sortir-ne decebut...
Les que he escrit els últims dos o tres anys les he penjades directament a internet.
Per què ha decidit concentrar tot l'activisme a la xarxa?
Bé, és una gran eina, però no per a mi, sinó per a tothom. Això explica, en gran mesura, per què ara ja no hi ha tantes bandes “polítiques”. Quan vaig començar el 1977, si volia dirigir-me al món des del meu suburbi de classe treballadora, només tenia una eina a l'abast: la música pop. Si ara tingués dinou anys i volgués que el món sabés els motius pels quals estic irat, no agafaria una guitarra i em posaria a fer cançons, sinó que escriuria un blog, o faria un film per a Youtube.
I què hi guanyem?
Accessibilitat. Tot xaval de dinou anys que vulgui fer un blog, el pot fer. Ara bé: ningú farà mai una gira mundial escrivint missatges de Facebook i ningú farà una piulada que faci plorar.
A Catalunya s'està intentant tirar endavant una consulta per la independència. Ho sabia?
Sí, és clar. La situació és semblant a Escòcia...
Bé, l'actitud del govern espanyol no és la mateixa que la del britànic...
Sí, també ho sé. Espanya no és com el Regne Unit, però el principi de la democràcia és que el poble pugui votar, és clar...
Amb la reedició l'any passat de Mermaid Avenue, queden encara cançons d'aquelles sessions per veure la llum?
Tot el que vam fer amb Wilco està publicat, però a l'arxiu de Woody Guthrie hi ha encara una pila de lletres inèdites, i si un dia Nora Guthrie té un nou pla per fer-ne cançons, hi participaré encantat.
I estaria encantat, també, de gravar-les amb Wilco?
Em faria molt feliç, sí.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.