El quadre beneït
Lluís Roura instal·la l'obra més monumental i ‘difícil' que ha hagut de pintar mai a l'església de Sant Pere de Figueres, amb benedicció del bisbe de Girona
Després d'una hora de missa, tres quarts d'hora més de parlaments i la benedicció del bisbe de Girona, mossèn Francesc Pardo, finalment el quadre monumental El paisatge del baptisme de Jesús, obra del pintor empordanès Lluís Roura, es va presentar en societat. Ubicada al baptisteri de l'església de Sant Pere de Figueres –que ahir va quedar petita davant de la nombrosa congregació d'autoritats, feligresos i curiosos que no es van voler perdre la inauguració d'aquest quadre que ha aixecat tanta expectació–, la tela monumental (de 5x3 metres) no va decebre ningú. Al contrari: tot van ser elogis.
I això que, com ja havien advertit prèviament tant l'escriptor Josep Valls com el mateix artista, l'obra trenca amb el colorisme (tendent a l'explosió cromàtica) que sol caracteritzar la producció artística d'aquest pintor, reputat paisatgista. Sobri, banyat per una capa de colors de tons ocres i grisos i despullat d'elements superflus, El paisatge del baptisme de Jesús és, segons la pròpia confessió de l'autor, l'obra “més complicada” de la seva llarga carrera artística i la que li ha fet “patir més”.
La llum de Terra Santa
Els tres viatges a Terra Santa que va necessitar per resoldre el quadre ja de per si manifesten una de les tantes complicacions tècniques que hi ha darrere d'aquesta obra monumental. Això, i trobar una tela prou gran que li van poder facilitar gràcies a les gestions “d'en Santi de l'Artística de Girona”, com va recordar. Però tot això no és res comparable amb el repte de transmetre a l'espectador la mateixa atmosfera misteriosa que ell va sentir davant del lloc geogràfic històric on s'havia produït el baptisme de Jesús (actualment on avui el riu Jordà divideix Israel i Jordània). Perquè, segons va declarar Roura, durant l'acte de presentació: “L'atmosfera i sobretot la llum que la representa són els elements més misteriosos i complexos que cerquem els pintors”. Cofoi dels resultats, l'artista va convidar l'espectador a veure “allò que no es veu”, tot citant Einstein: “La llum és l'ombra de Déu”.
En el seu parlament, Lluís Roura va remuntar-se a dos anys i mig enrere, a aquell mes d'abril del 2009, per il·lustrar els assistents amb la gènesi del quadre. Va recordar com l'alcalde Santi Vila li havia encarregat una obra i havia estat ell mateix que li havia proposat aquest projecte, sempre amb el beneplàcit de l'església, com així havia estat. Amb tota mena de detall va explicar el procés de creació de l'obra i va esmentar una a una totes les persones que l'han ajudat pel camí (que no són poques). Tota una història que va permetre a tothom fer-se una idea de la complexitat de l'obra i com de reeixit ha estat el resultat final.
En l'acte inaugural, que va respondre a la solemnitat de l'ocasió, hi va haver els cants de la Coral Polifònica de Figueres, la presència del bisbe, que va presidir la cerimònia; el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, i l'alcalde de Figueres, Santi Vila.