Cultura

Benaurats els directors perseverants

Jonás Trueba, Pere Vilà, Neus Ballús i David Gutiérrez Camps han presentat films al festival D'A, que va acabar ahir

A la seva novel·la Las ilusiones, Jonás Trueba escriu: “Els Il·lusos. Joves artistes que volen dedicar-se al cinema, al teatre, a la pintura, a la música, però no ho aconsegueixen.” Tanmateix, Los ilusos és el títol d'una pel·lícula que, amb un pressupost mínim i la col·laboració de molts amics, el mateix il·lús Jonàs Trueba ha aconseguit realitzar. No és l'únic i fins i tot n'hi ha d'altres que, en circumstàncies més difícils, aconsegueixen realitzar una pel·lícula a contracorrent i malgrat tot. Que la il·lusió de fer cinema faci possible un film és una victòria que ha de festejar-se. Quan es va acabar la projecció de La lapidation de Saint Étienne al D'A –Festival de Cinema d'Autor de Barcelona–, que també ha programat Los ilusos, va obrir-se un col·loqui en què la jove cineasta Neus Ballús va comentar que estava emocionada davant la valentia i la perseverança per tirar endavant una proposta tan radical i honesta.

De festival en festival

El nou film del director gironí Pere Vilà, realitzat quatre anys després del seu primer llargmetratge (Pas a nivell) i pendent d'estrena havent format part de la secció oficial del festival de Karlovy-Vary i havent guanyat el premi Fipresci de la crítica a Valladolid, és un exercici radical i honest per l'extrema coherència, rigor i coratge amb què un cineasta jove aborda la vellesa, la solitud, la malaltia, el dolor de viure, la mort, el pes dels absents i potser de la culpa. Rodada en francès perquè Pere Vilà la va concebre perquè fos protagonitzada per Lou Castel, aquest ocupa els plans amb una presència aclaparadora. El cos de l'actor (que ha treballat amb Fassbinder, Bellocchio i Garrel) és filmat de manera que se sent que el personatge s'abandona en una relació orgànica amb el pis desballestat que, en contra de tothom, ocupa perquè hi conviu amb els seus objectes i sobretot amb els seus fantasmes.

La plaga

En espera que La lapidation de Saint Étienne s'estreni, és remarcable que, al costat d'altres films de cineastes internacionalment reconeguts, el festival D'A li hagi concedit un espai. Com també ho és que Neus Ballús, que va ser ajudant de direcció de Pere Vilà a Pas a nivell, clogués ahir la mostra amb La plaga, una proposta entre el documental i la ficció que, presentada anteriorment a la Berlinale i també pendent d'estrena, va fer-se a partir del seguiment durant un llarg temps de cinc persones que lluiten per sobreviure a l'extraradi de Barcelona. Són films de joves cineastes catalans que demostren que, en contra d'aquests temps que conviden al desànim, són capaços de fer un cinema sense restriccions formals, inventant les pròpies regles.

Un altre exemple present al D'A és The Juan Bushwick Diaries, de David Gutiérrez Camps, nascut a Vidreres (Girona), sobre un altre il·lús: un cineasta de Nova York que viu des de fa anys a Barcelona i se sent abatut i avorrit, però, creient en el poder vivificador del cinema, comença a filmar la pròpia vida a la manera d'un dietari. L'il·lús, de fet, és David Gutiérrez Camps, que, creant aquest personatge fictici de Juan Bushwick interpretat per Barry Poulson, aporta un film intel·ligent, juganer, irònic i amb imatges de textura diversa, algunes amb una poètica que apunta a un notable sentit estètic. El film comença amb Juan Bushwick fregant-se l'ull, un costum originat en la infància pel desig de veure-hi més. Una il·lusió lligada al desig de fer cinema.

‘Arraianos', premi de la crítica

La pel·lícula Arraianos, d'Eloy Enciso, ha guanyat el premi de la crítica al nou talent del festival D'A pel seu retrat d'una comunitat rural amb una “memòria, tradició oral i formes de vida que perviuen i dialoguen amb el present”.

El premi del públic ha estat per a la producció catalana Otel·lo, de Hammudi Al-Rahmoun Font. El festival de cinema d'autor ha tingut prop de deu mil espectadors, segons l'organització.