Cultura

equipaments

carina filella

Tarragona recupera la biblioteca oculta

L'Arquebisbat de Tarragona ha condicionat i obert al públic l'antiga biblioteca del Seminari Pontifici, amb un fons bibliogràfic i documental de 130.000 volums d'entre els segles XIII i XX. L'equipament va tancar l'any 1968, tot i que fins aleshores només havia estat a disposició dels estudiosos de l'arxidiòcesi.

“No podíem tenir un tresor amagat a casa.” Les paraules són de l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que ha estat l'impulsor de la recuperació i de l'obertura al públic de l'antiga biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona, una joia bibliogràfica i patrimonial, tancada des del 1968, i que fins aleshores només havia estat a disposició dels estudiosos de l'arxidiòcesi, però no del públic general. Ara l'equipament deixa d'estar d'esquena a la ciutat i reobre conservant el mobiliari original de fusta, i amb un fons bibliogràfic i documental de 130.000 volums que es remunta al segle XIII, i entre el qual hi ha nombrosos incunables i exemplars “únics”, segons Pujol. “La biblioteca s'havia d'obrir al món”, hi afegeix l'arquebisbe.

Les primeres notícies de la biblioteca daten de l'any 1595, a la rambla Vella, però es va traslladar i inaugurar a l'edifici actual del seminari el 1886, a tocar de la muralla romana, a la Part Alta de la ciutat. La imatge que tenia aleshores no era gaire diferent de la que es trobaran ara els nous usuaris: s'ha mantingut la balustrada de fusta i els llibres s'han ordenat per la seva grandària, tal com es feia antigament, i no per matèries (a la part més baixa s'hi han col·locat els llibres més voluminosos).

El primer llegat que va rebre era un lot de 197 llibres de cultura religiosa i humanitats clàssiques que va deixar en el seu testament el canonge Feliu Serra, la majoria dels quals daten del segle XVI, i que van ser editats a ciutats com ara París, Anvers, Venècia, Roma, Salamanca, Barcelona o Lió. A aquest primer fons s'hi van afegir més tard col·leccions importants, com ara els fons dels jesuïtes (1767), la “selecta” biblioteca de l'arquebisbe Francesc Armanyà (1803), el llegat del canonge bibliòfil Bergadà (1949) i els fons provinents de la Biblioteca Circular Antoni Agustí (1980). “No és una biblioteca només teològica, sinó que hi ha llibres molt generalistes”, puntualitza Manuel Fuentes, director de la Biblioteca del Seminari i de l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona.

Rareses bibliogràfiques

Del fons, en destaquen els 451 volums amb l'ex-libris de l'Armanyà i el seu escut; la majoria enquadernats en pergamí o vitel·la, i la resta en cobertes de pell, “veritables rareses bibliogràfiques avui i obres principals en el seu temps pel valor del contingut i per la qualitat de la tipografia”. També sobresurt una edició de l'any 1704 del volum Constitucions i altres drets de Cathalunya, un llibre fonamental per a la investigació de la història del dret i de les institucions del país. I un exemplar de la Bíblia poliglota Complutense feta pel cardenal Cisneros al segle XVI (escrita en hebreu, en grec, en caldeu i en llatí).

La llista d'obres singulars és extensa; “tenim uns quants llibres rars”, apunta Fuentes. Entre el patrimoni bibliogràfic anterior al segle XX s'hi troben tretze manuscrits, deu incunables, onze volums d'una Bíblia glossada del final del segle XIII, que hauria llegat l'arquebisbe Joan d'Aragó al monestir d'Escaladei, i dos volums més d'una Bíblia sacra de principis del XIV, també procedent d'Escaladei, ambdues de pergamí, amb caplletres miniades, obra de miniaturistes de tallers francesos i catalans. Són uns deu mil els volums d'entre els segles XV i XIX que es conserven.

Al costat de la biblioteca també es pot visitar l'antiga sala de graus –on durant el temps que el seminari va ser universitat pontifícia els estudiants defensaven la tesi–, amb el terra i el cadiram de fusta original. L'únic espai que no s'ha conservat tal com era al segle XIX és l'anomenat “infern”, que era on es guardaven “els llibres prohibits”, segons Fuentes. Aquell espai és ara un despatx de la biblioteca.

Aquesta antiga biblioteca es comunica per una passarel·la amb una segona biblioteca, nova i moderna, que ha obert l'Arquebisbat al mateix edifici del seminari, i que es complementa amb sales d'estudi, una nova llibreria especialitzada en teologia i altres dependències de l'Institut de Ciències Religioses creades a l'entorn del claustre del Sagrat Cor. Tot plegat forma part del projecte integral de remodelació de l'edifici del seminari, que es reconverteix en un centre cultural (Centre Cultural Tarraconense) i que té un cost de vuit milions d'euros, que es financen amb aportacions públiques i privades.

L'EQUIPAMENT
Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona Director: Manuel Fuentes Bibliotecari: Sergi Guardiola Fons: 130.000 volums, d'entre els segles XIII i XX
Vuit milions
La remodelació integral de l'edifici del Seminari Pontifici de Tarragona, situat a tocar de la muralla romana, a la Part Alta, i que ara es reconverteix en un centre cultural, costa vuit milions d'euros.
Llibres singulars
Nombrosos incunables, tretze manuscrits i onze volums d'una Bíblia glossada de final del segle XIII de pergamí són alguns dels llibres singulars que conserva l'antiga biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.