Pintura caducada

“Ja no queda res. Ho han tret tot”, es lamentava Montserrat Riu, mentre els operaris enllestien ahir l'arrebossat amb morter blanc del mur fins fa uns mesos decorat amb el que era el mural més gran de Barcelona. Mil metres quadrats, feia, i Riu n'era l'autora. L'obra es va pagar amb el premi del concurs municipal Faci d'Alcalde, que servia per finançar iniciatives ciutadanes i que el 1988 va recaure en el projecte de Riu, que recorda que va dedicar 1.500 hores de feina per pintar el mur que perfila el desnivell entre la plaça Castelao i el passeig Fabra i Puig, al barri d'Horta.

El mural, titulat Una dona, un home i la cultura, el va inaugurar l'alcalde Pasqual Maragall, i va ser inclòs en la col·lecció d'art públic municipal. Però des de llavors no va rebre gaires més atencions. A finals dels anys noranta, les obres de reforma del passeig de Fabra i Puig van comportar destrosses en dos punts del mural, que mai es va restaurar, i la manca de manteniment es va traduir en la progressiva degradació de la pintura, coberta en part per les eures.

A començament de febrer, l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament va iniciar unes obres per sanejar el mur, perquè al desgast de l'obra artística que el cobria calia sumar-hi problemes estructurals, expliquen al consistori: la paret estava afectada per carbonatació, una patologia que comporta que, per la filtració d'aigua, l'armadura metàl·lica de la paret es rovella, guanya volum i s'esquerda i fa saltar el formigó que la recobreix.

Riu lamenta que ningú la va informar dels treballs. Se'n va assabentar quan per casualitat es va trobar les bastides i els operaris desmantellant la pintura. Des de llavors va iniciar una batalla per intentar frenar el que considera “una barbaritat”, però sense cap èxit. Ni els treballs s'han aturat, com ella pretenia, ni s'ha salvat cap tros del mural. “Es podia haver extret gairebé sencer per tornar-lo a col·locar després, com es fa en molts llocs”, explica.

Durant l'últim mes, els operaris que hi han treballat han repicat els trams de formigó afectats, han fet un tractament especial a l'armadura de ferro i han recobert el mur amb un morter especial. Un dels paletes, pintor aficionat i que s'ha fet amic de l'artista, ahir demanava a Riu que li ensenyés les fotos de la pintura arrencada, i li feia suggeriments per fer-ne una de nova: “Has de fer una cosa igual de maca, però més moderna.”

Riu negocia ara amb l'Ajuntament si refà el mural. “Jo ho vull fer a la meva manera, que seria més barat i tot, però volen que el faci amb silicats, que ni són els materials amb què estava feta l'obra ni els que jo uso. A més, el revestiment que han posat no aguantaria. Si m'ho haguessin dit, jo el podria haver preparat per a la pintura, però ningú no m'ha fet cas”, protesta. L'operari discrepa: “Ara els materials són molt millors, i tal com ho hem deixat, això aguantarà 30 anys o més.” “Però no aguantaria el pes de les pintures que jo vull usar, amb molt de volum, com l'original”, replica Riu. “No, de pes no n'aguanta gaire –admet ell–, per això ho has de fer amb pintures més fines, i en diverses capes, que tingui profunditat.”