Espoli fiscal, es miri com es miri

Les xifres presentades ahir pel conseller d'Economia Andreu Mas-Colell mostren que la sagnia econòmica per part de l'Estat espanyol que pateix Catalunya està assolint unes xifres insostenibles des de fa gairebé tres dècades. Es miri com es miri, i s'anomeni de manera més o menys radical, el fet és que els ciutadans de Catalunya han de pagar molt més que qualsevol altre pel fet de ser espanyols i, a canvi, reben poc més que les engrunes gràcies a la perversió del sistema de redistribució que opera actualment a l'Estat.

Que els catalans haguem de regalar una mitjana de 15.800 milions a l'any és intolerable. Que això signifiqui que cada ciutadà d'aquest país paga 2.251 euros de més cada any per culpa d'un finançament draconià no només és injust sinó que, en aquests moments de crisi, és insostenible, inacceptable i letal per al futur de l'estat del benestar a Catalunya. Amb 15.800 milions d'euros a l'any que haurien de quedar-se a casa nostra, a hores d'ara estaríem parlant d'una crisi molt més suportable que la que vivim actualment. Amb capacitat de reacció, amb possibilitats d'endegar polítiques públiques pal·liatives, amb recursos per reactivar una economia que potser no hauria caigut tan avall com és ara.

Catalunya no pot suportar més aquesta situació d'ofec. I no ho pot fer perquè en depèn la qualitat de vida dels seus ciutadans. De tots. L'espoli fiscal perjudica tant aquells que voldrien un país sobirà, com els que s'oposen a una major quota d'autogovern. Per revertir aquesta situació calen majories. Perquè és cert que Espanya ens espolia. Tant com que els catalans ens hem deixat espoliar.