El fre a les licitacions podria retardar el TAV a Girona
Les eleccions generals primer i l'aturada de projectes del PP després han fet demorar el calendari d'execucions
El PSC demana la compareixença de la ministra i l'Ajuntament convoca tots els partits
Ara mateix hi ha un escenari completament obert respecte de l'arribada del TAV. A l'espera que els organismes oficials confirmin els calendaris i les tramitacions dels dos contractes pendents que poden fer retardar l'obra, els partits i les administracions han començat ja els moviments per deixar clara la necessitat de complir els terminis del 2012. En tot cas, el problema recau en les dues licitacions que encara no s'han iniciat, i que són el muntatge de la via entre Barcelona i Mollet i l'equipament de les andanes de l'estació del TAV de Girona i la connexió amb l'estació actual. Es tracta de dos projectes que s'havien de posar a licitació a final de l'any passat perquè tenen un període d'execució inicial proper a un any, però el tràmit va quedar en l'aire per la proximitat de les eleccions generals. Amb el canvi de govern, el PP va decidir aturar totes les licitacions pendents per examinar-les una a una i donar temps a la preparació dels nous pressupostos, que inclouran una retallada important en infraestructures. Això va afectar tots dos contractes, i també altres obres com ara la represa del desdoblament de l'N-II entre Sils i Caldes de Malavella, que també estava a punt de ser adjudicat. A més, a part del retard en la licitació d'aquests treballs, s'han de preveure els períodes de prova a què s'han de sotmetre les instal·lacions abans d'entrar en servei.
A hores d'ara, cap font oficial ha confirmat el retard en les obres. De fet, ahir ni TP Ferro –la concessionària del túnel transfronterer– ni la SNCF –la companyia ferroviària francesa que opera amb els trens des de Figueres– van reconèixer que tinguessin cap constància oficial que les obres no estaran el 2012. En tot cas, això obligaria a renegociar amb la SNCF i a pagar indemnitzacions a TP Ferro.
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha convocat els diputats i senadors de tots els partits, i també els portaveus municipals, per pactar una posició unitària i exigir el compliment del calendari, i traslladar-ho a Madrid: “Hem d'esperar declaracions oficials, però la ciutat espera tenir el tren aquest any.” Puigdemont tampoc descarta, si el problema per la circulació de trens es concentra a Barcelona, proposar mesures alternatives com ara utilitzar el tercer rail del Vallès o que el tren que connecta Figueres amb França arribi a Girona. Precisament l'alcalde de Figueres, Santi Vila, espera que es desencallin les licitacions i que l'endarreriment sigui només d'uns pocs mesos.
Reaccions dels diputats
D'altra banda, el diputat de CiU Jordi Xuclà va repartir les culpes del retard entre l'anterior govern i l'actual, i va definir com a “fet molt preocupant i excusa de mal pagador no haver impulsat l'obra”. També va qualificar d'insultant haver d'esperar més temps.
El diputat del PSC Àlex Sáez va demanar ahir mateix la compareixença de la ministra Ana Pastor a la comissió de Foment perquè aclareixi el calendari: “Quan vam sortir del govern tot anava al ritme previst, i la crisi no pot servir com a excusa per aturar aquestes obres.” Per la seva banda, la diputada del PP Concepció Veray ha explicat que a Girona les coses s'estan fent bé tot i que el calendari va just: “S'ha de ser rigorós i esperar que siguin les fonts oficials les que diguin com està tot.” Finalment, la diputada d'ERC Teresa Jordà va defensar que aquest és un tema “prioritari”, i que “tots donàvem el 2012 per fet, i ni tan sols en aquestes coses s'avança”.
L'Estat s'esforça per complir amb Europa
oriol mas
El compliment dels terminis per posar en servei el TAV entre Barcelona i Figueres sempre ha generat dubtes. Primer, pels antecedents, perquè inicialment havia d'estar en marxa el 2009. I segon, per l'envergadura de les obres dels túnels de Girona i Barcelona. De fet, la data de final del 2012 s'aguantava d'un fil que no aparegués qualsevol imprevist. Els terminis eren ajustats i hi havia molt poc marge d'error. I això, en una obra tan complexa i amb una teranyina tan immensa de contractes, tràmits, responsables, subcontractats i afectats és un risc. Malgrat tot, l'Estat sempre s'ha mantingut fidel a la data de final del 2012. Encara més, el ritme de les obres de Girona no es movia del calendari previst i justificava l'optimisme en les previsions. Totes les pors i incerteses que va generar el projecte –el primer en què es forada el sòl de Girona– han quedat de moment en no res. Ara, quan falta la confirmació oficial, tot indica que l'excés de zel del nou govern en el moment d'aturar obres i els retards de l'anterior quan les podia adjudicar podrien fer descarrilar el compliment de les promeses just quan ja s'afrontava la recta final. Malgrat que no es vulgui encara llançar la tovallola i hi hagi l'esperança de poder ajustar els tràmits i les obres o buscar alternatives per complir la data del 2012, s'admet que és complicat. En tot cas, i fent ús de la ironia, no es pot negar l'esforç de l'Estat per complir totes les directrius que li marca la UE. L'agost del 2009, Ettiene Davignon abandonava el càrrec de coordinador europeu per aquest eix ferroviari. En el seu darrer informe era molt crític amb els retards de les obres, i assegurava que no acabarien fins al 2013. I amb els temps que corren, no és qüestió de portar la contrària a Brussel·les.
