Cantar a la setantena

Barbra Streisand acaba de celebrar el seu 70 aniversari i assegura que no pensa jubilar-se. L'any passat va treure disc al mercat (What matters most) i a final d'any començarà a rodar un film amb Seth Rogen. Leonard Cohen, en canvi, va haver de tornar a la carretera amb 74 anys perquè la seva antiga amant i agent, Kelley Lynch, li va robar cinc milions de dòlars i no li va deixar diners ni per comprar pipes. Han passat quatre anys i, malgrat haver resolt ja l'episodi de l'estafa, el músic s'ha hagut de tornar a trobar als tribunals amb Lynch, aquest cop per un penós escàndol d'assetjament.

Les dues estrelles septuagenàries, jueves i triomfadores viuen de manera activa, però amb un entorn personal molt diferent. Streisand, que té un fill, Jason, del seu fracassat matrimoni amb Elliot Gould, està feliçment casada amb l'actor James Brolin des del 1998. Diu que va ser per gaudir d'aquest amor que el 2000 va decidir retirar-se dels escenaris, després de concedir dos grans concerts a Nova York, però tothom sap que a la cantant no li agraden els escenaris. Malgrat ser un referent de la cultura nord-americana i haver guanyat tots els premis, va estar 27 anys sense pujar a un escenari. Per què? Perquè el 1967 va oblidar la lletra d'una cançó i li va agafar pànic. No volia tornar a quedar malament davant l'audiència. Madonna també va parlar de la por de l'artista davant del públic, i totes dues passaran a la història de la música. A la del cinema no tant, malgrat que Streisand exerceix una influència sobre el públic dels EUA sorprenent. Aplaudeixen tot el que fa, fins i tot films marejadors com aquell melodrama romàntic freudià d'El príncep de les marees. La seva mare li va dir que no podria ser artista perquè no era prou maca, però ella mai es va acomplexar pel seu nas, i en el seu currículum amorós figuren des d'Elvis Presley fins al playboy Warren Beatty, sense oblidar Ryan O'Neal, amb qui va filmar la divertida Què em passa, doctor? Es defineix com “l'actriu que canta” però també és molt coneguda pel seu activisme a favor del Partit Demòcrata i dels drets civils de negres, dones i homosexuals. Va a actes per recaptar fons però per sobre de tot defensa la seva privacitat. A la porta de casa seva de Beverly Hills té un cotxe de policia antic, inservible, només per espantar els turistes que s'hi apropen.

Arriba als setanta sent considerada la dona que ha guanyat més diners que els quatre Beatles junts. Si continua activa, no és per necessitat, com li va passar a Cohen fa quatre anys. El cantant canadenc feia 5 anys que se sentia gran, havia deixat d'actuar i estava retirat en un temple budista quan va saber que la seva exgerent l'havia estafat després de 17 anys de relació professional i personal. Luis del Olmo es devia sentir igual que ell quan li va passar una cosa similar. Cohen va tornar al món material de cop, es va calçar el seu barret característic i la guitarra, i va iniciar una gira que va ser l'alegria dels seguidors d'aquest home de veu inconfusible i sensibilitat a flor de pell.

Resulta més que xocant que després que la justícia condemnés Lynch a indemnitzar-lo amb 7,2 milions de dòlars, la dona, de 55 anys, s'hagi dedicat a assetjar-lo enviant-li 30 correus diaris (n'hi ha milers!) i deixant-li missatges amenaçadors, acusatoris i obscens al contestador del telèfon. L'autor de l'emotiva Hallelujah es va sentir “obligat” a denunciar-la i la fiscal va determinar que l'acusada no pateix cap trastorn, o sigui que, com qualsevol psicòpata, sabia perfectament el que feia, però ho feia. Que la defensa argumentés que darrere de tot hi ha conflictes sentimentals no li ha valgut per salvar-se de la presó. L'han condemnada a 18 mesos.