Salamero FC

El model anglès

Entre les propostes que Javi Salamero va presentar la setmana passada, en el seu primer contacte amb el consell, hi havia el “model anglès”. És la fórmula que més sedueix el tècnic i és la que té més números de prosperar. “Combina tenir plena potestat per prendre decisions en la gestió esportiva, tant per a l'entrada i sortida de jugadors com per a la negociació dels contractes, amb la influència i presa de decisions en la qüestió tècnica”, va comentar Salamero. Si s'acaba concretant aquest model, seria una excepció en la Lliga de Futbol Professional, perquè no hi ha cap professional que lideri la direcció esportiva d'un club i que alhora assumeixi la màxima responsabilitat en l'equip. Qui més s'hi assemblaria és José Mourinho en el Madrid. El portuguès no té cap superior que el mani en la direcció esportiva, però aplica el model des de la banqueta i treballa el dia a dia.

Col·laboradors actius

La idea de Salamero és no participar en tots els entrenaments de l'equip, però sí tenir-hi capacitat d'influència, possibilitat d'accedir-hi sempre i pes en la presa de decisions. D'aquesta manera, tindria tot el sentit del món la presència d'un segon entrenador com Rubi, que ja ha assumit molta responsabilitat en el treball diari de l'equip durant els dotze últims partits, amb Salamero a la banqueta. “Crec molt en el treball en grup, en la delegació de funcions, i també en la discussió i el consens de decisions. Sempre m'ha agradat tenir col·laboradors actius”, va manifestar l'exentrenador del Farners. En la seva primera etapa a la banqueta del Girona –durant la segona volta del curs 2006/07, que va acabar amb l'ascens a segona B–, Salamero va fer tàndem amb Ricardo Rodríguez. Ja a segona A, arran de la destitució de Raül Agné, Salamero es va envoltar de Miquel Olmo i Gorka Etxebarría, als quals va derivar tota la responsabilitat al cap de 15 dies, després de dues victòries que asseguraven la permanència.

En sobren

Faria bé el Girona de definir amb celeritat el model i l'estructura, perquè hi ha decisions que comencen a córrer pressa. No hi ha la urgència de fa dos estius, amb la transició de Gusó a Delgado, en què tot es va fer molt tard perquè fins al 21 de juliol no es van presentar els pilars del nou projecte –Raül Agné i Xavi Julià–, però sí que hi ha unes quantes incògnites. Hi ha jugadors que han acabat contracte i que segurament el club voldrà renovar. I sobretot hi ha molts jugadors que tenen lligam a Montilivi més enllà del 30 de juny, i s'hi haurà de negociar. N'és ben conscient Javi Salamero, que vol una plantilla “molt més curta” que aquesta temporada, en què treballava amb una trentena de jugadors. N'hi ha divuit amb contracte –un terç dels quals van ser fitxats durant el mercat d'hivern–, i falta fer espai per a fitxatges i renovacions.

Més gironins

Reduir el nombre de jugadors no només és una manera d'ajudar a la gestió de la plantilla, sinó que és una solució òbvia i fàcil per rebaixar la despesa. El club ja ha deixat clar que s'haurà d'estrènyer el cinturó, perquè la intenció és reduir de manera notable el pressupost i gastar només allò que tingui la seguretat d'ingressar. I l'aposta de rebaixar el nombre de professionals del primer equip s'hauria de compensar amb la presència de joves del planter, fins ara residual des que el club és a segona A. Tenir el juvenil A a la màxima categoria –i aquesta temporada, amb la seva millor classificació– no ha servit per consolidar jugadors al primer equip. També hi ha pendent un acord amb la Fundació, que ara sembla que va pel bon camí. “Hem de fer una aposta ferma per la gent de casa. Tenim un futbol de base de nivell i hem de potenciar la feina que s'hi fa”, exposa el tècnic, que vol tornar a gironitzar un equip que, des de l'ascens, havia anat perdent jugadors de la demarcació. Dels nou del primer curs, es va passar als set del segon, als cinc del tercer i als quatre d'aquest.