Cinquanta anys de l'hotel Ultònia
Un hotel i un baluard
El dia de Sant Joan del 1962, a la Gran Via va obrir l'Ultònia, un establiment que va actuar com a punt de trobada i negocis de la millor societat gironina
El mes d'octubre del 2009, en plena crisi, es va endegar l'ampliació, rebatejada Gran Ultònia, una aposta valenta i arriscada que assegura la pervivència del complex més gran de la ciutat
Tot va començar el 12 d'abril de l'any 1941 a la notaria de Rafael Lopez de Aro i Puga, advocat, jutge de primera instància en excedència i capità del cos jurídic militar, que va donar fe d'una escriptura de compravenda atorgada per Albert de Quintana en nom de l'Ajuntament de Girona a Ignasi Bosch Reig en nom de Narcís Agustí Trilla, un empresari d'Olot que havia guanyat en subhasta pública les restes del baluard de la Santa Creu i volia destinar el solar a aixecar-hi un cinema i un bloc d'habitatges. Els Agustí, que havien jugat un paper fonamental en l'electrificació de la Garrotxa i que encara avui mantenen la propietat d'algunes centrals, havien patit moltes complicacions a la Guerra Civil i després de vendre l'explotació de les línies a la família Bassols i van decidir que podien invertir els diners en noves empreses. Tot i que els van oferir la Pedrera de Gaudí en ple passeig de Gràcia de Barcelona i una finca a les comarques gironines, taxades cada una en cent mil pessetes de l'època, es van decantar per comprar les darreres restes de la muralla del Mercadal i, sobre les pedres que havien resistit les tropes de Charles-Pierre-François Augereau, aixecar-hi el que es va convertir en el cinema més modern de les comarques gironines, inaugurat el 29 d'octubre del 1945, amb la projecció de La policia muntada del Canadà. La jugada s'havia de completar amb un edifici d'habitatges que es va quedar a mig fer fins que el gener del 1960 s'hi va obrir la primera granja cafeteria de la capital. Un any més tard, després de discussions i dubtes, es va imposar el criteri del Narcís Agustí, hereu de la nissaga, que va plantejar al seu pare, Joan Agustí Pujol, la conveniència de transformar el que en principi havia de ser un edifici de pisos en hotel. “El meu pare assegura – diu Joan Agustí– que tenia certes reticències, però finalment l'hotel es va obrir el dia de Sant Joan de l'any 1962 i es va convertir en una de les referències de la capital.”
Arc triomfal
Ignasi Bosch i Reig, que era l'arquitecte de la Confederación Nacional de Sindicatos (CNS), havia dissenyat un edifici imponent, amb un arc triomfal sobre columnes dòriques que li donaven un aire monumental i que atreia molts dels viatgers que se sentien atrapats pels embussos a la Gran Via, després que no sap quina llumenera franquista decidís que seria la nova carretera N-II. Punt de trobada i negocis de la millor societat gironina, l'any 1985 l'Hotel Ultònia es va integrar a la cadena HUSA i va fer un gran pas endavant el 1999, quan Narcís Agustí i Agustí va vendre al seu germà Joan, actual propietari, el solar que ocupava l'antic cinema, mort a mans de les multisales i les noves formés d'explotació.
En aquell moment es va iniciar una altra epopeia. Lluitant contra la història i les traves burocràtiques –el descobriment dels fonaments del baluard de la Santa Creu va alentir els treballs d'ampliació, que no van ser autoritzats definitivament per la junta de govern fins al 16 de febrer del 2006, la qual cosa va suposar un retard de dos anys sobre el projecte inicial–, l'Hotel Ultònia va mantenir la construcció de Bosch i Reig, alhora que creixia amb la incorporació del Gran Ultònia, un edifici singular signat pel despatx d'arquitectura RCR, Aranda, Pigem i Vilalta, amb 71 habitacions espaioses i un disseny elegant de línies minimalistes que combina la comoditat i la funcionalitat. Convertit en el complex hoteler més gran de la conurbació de Girona, ara que l'Ultònia celebra mig segle de vida, el seu propietari, Joan Agustí, recorda que és l'únic de la ciutat i dels pocs de l'Estat que té una virtut afegida, ja que ell hi viu juntament amb la seva família, la qual cosa fa que n'estiguin pendents del funcionament les 24 hores del dia i aquesta és una garantia de futur.