Aquelles desitjades i conegudes dolçors

La setmana passada, Badalona va perdre una de les pastisseries més emblemàtiques de la ciutat, J. Ventura, situada a Mar, núm. 28. Recordo especialment les quesadas i la seva excelsa especialitat, la crema, deliciosa, i no dic res del seu gelat tutti-frutti. És la darrera de les moltes pastisseries que han abaixat la porta des de fa uns anys a Badalona centre. Fem memòria, amb una mica de nostàlgia, recordant temps passats i (en paraules d'en Miquel Comas) aquells bon professionals pastissers que contribuïren a fer de Badalona una ciutat ben dolça: Isern –els seus pastissos eren de colors molt llampants–; Casals –els seus croissants eren molt bons–; Viñas –especialitzat en tortells, bismarcks i peixos amb nata–; Forn del Cel, de la família Cregut; La Mallorquina, de la família Bartomeu –quines ensaïmades!–; Montserrat; Molina; Tarradas –especialitzat en tortells de pasta fullada amb nata–; El Pilar; Dulcinea; París; Cabané –primer fou forn de pa, i en deien Can Cirereta perquè feien uns panets dolços amb una cirera al damunt–; Batuecas, Can Tornem-hi; Comas –no ha tancat, però el mestre pastisser Miquel Comas ja no hi és.

Potser me'n deixo alguna..., però què ens passa, a Badalona? Hem perdut el gust pel dolç? Espero que no. Això sí, sembla que la tendència és cap als productes de brioixeria industrial. Què hi farem!

Aquelles desitjades, velles i conegudes dolçors comprades el diumenge a la sortida de missa de dotze, des de la infantesa fins a la joventut, i com a adults. Ara en plena maduresa, que és quan diuen que pica el gust pel dolç, on anirem?

Per acabar, a tots els pastissers que han deixat el seu ofici, no ens queda altra cosa que donar-los-hi les gràcies. Moltes gràcies per haver-nos endolcit la vida!