Eduard Canimas: «Cal ser radical per aprofundir»

Eduard Canimas hi era, com a espectador, en aquell concert del 92 a la Devesa de Girona i, tot i mirar-s'ho, com diu ell, «amb una certa distància, com un observador», assegura que recorda que el que li va provocar tot allò va ser «un univers de dolor», una declaració no gens estranya en un músic com ell, que ha fet un procés que l'ha dut de la revolució a l'espiritualitat: «He estat d'extrems –assegura–, amb una primera etapa amb una consciència política revolucionària, que em duia si calia a enganxar cartells, a una postura més espiritual. Potser caldrà veure què tenen aquests dos extrems en comú i trobar equilibri. A vegades, però, cal prendre una postura radical per aprofundir.» Canimas diu que d'aquest concert el motiva «tocar davant tanta gent» i el crit de revolta que conté, amb el qual està d'acord, i és que cal «llibertat per a tots els pobles». El músic gironí, després d'una primera etapa, breu, amb Zitzània, va començar la seva trajectòria en solitari i el 2010 va publicar el seu tercer disc, Sagrat cor. Ara, Canimas diu que li cal «realimentar-se» i ja ha començat a fer noves cançons. No té clar encara què oferirà en el concert, però el que desitja és «transmetre bona energia». Eduard Canimas assegura que actualment, en la seva tasca artística, està recuperant una part «més mundana», de manera que ara ja torna a tenir «un peu a terra, tot i que l'altre el continuo tenint al cel», però diu que és un procés lent perquè la societat du una càrrega molt important de «contaminació emocional i moral. Ningú no ens ha ensenyat a viure més bé», sentencia.