Els enamorats

Observarem un cadenat encerclant la barana del pont de les Peixateries. Dies més tard, d'altres. Després, molts més. Ens va encuriosir. Però es que ara al passatge Gómez, sobre l'Onyar, han aparegut cadenats en nombre superior a un centenar escampats pel llarg del passatge! Què volen expressar? Pel que hem conegut és un costum –propi d'adolescents–que vol consagrar l'estimació que una parella es té “per a tota la vida”. Un cadenat és símbol de la fidelitat jurada, de l'entrega total, de l'amor verdader, únic i etern! Però no tot és tan espontani: resulta que un novel·lista dedicat a literatura romàntica que es diu Federico Moccia, que ha escrit obres com ara Tinc ganes de tu o A tres metres sobre el cel i d'altres, descriu aquesta expressió eterna de la fidelitat amorosa. Després n'han fet una pel·lícula.

Fa temps, el pont Milvio sobre el Tíber va aparèixer, en pocs dies, farcit de cadenats, amb la conseqüent alarma de l'Ajuntament de Roma per por a l'oxidació i el mal efecte per al turisme. L'exemple va escampar-se ràpidament pertot arreu: al pont Nova Icària de Barcelona s'han comptat cinc-cents cadenats, i n'hi ha per molts ponts de la geografia catalana!

Però el gest de col·locar el cadenat i cloure'l no és suficient perquè es compleixi el ritus i la promesa: és imprescindible, tot seguit, tirar la clau al riu que transcorre per dessota. Només renunciant a poder tornar a obrir-lo es consuma el compromís! Vam fer una ullada a les aigües que passen sota el passatge Gómez i no hi sabérem veure el reflex de cap clau, tot i que és possible que el llot les amagués.

Breument, l'estampa ens va portar les imatges dels cinturons de castedat que hi ha en alguns museus d'història. El cavaller –es diu– el col·locava a l'esposa abans de marxar a la guerra, per evitar infidelitats... i s'enduia la clau! Més tard s'ha sabut que aquesta narració era una quimera: només l'havien usat a voluntat pròpia infermeres i monges en temps atzarosos, per evitar violacions.

El passatge Gómez es diu així perquè el propietari d'una casa va cedir-ne els baixos perquè l'Ajuntament pogués fer-hi un passatge per afavorir les dones que, en nombre superior a mil, transitaven diàriament des del Barri Vell a la fàbrica Grober i evitar-los haver de fer una volta. Aquelles dones no tenien temps ni humor per posar cadenats!

No obstant això, que tothom s'ho agafi com vulgui, però per a nosaltres cada cadenat significa una història d'amor, tendre, pueril, apassionada. Una història diferent en cada un dels casos. Ho podem trobar romàntic o maniobrat, però els enamorats que ho han fet és ben segur que creuen fermament en el seu amor, quan s'han conjurat amb aquest gest simbòlic que clou en un sol anhel dues existències. No és poc important en els temps que corren!