Fruits olímpics

Com que els Jocs de Barcelona havien de ser els més espaterrants de la història, durant la seva celebració es va tirar molt de veta i els atletes allotjats a la Vila Olímpica del Poblenou van viure a cor què vols cor què desitges. Alimentàriament no podien estar més ben servits. Tenien gratis i a cada pas màquines que expedien refrescos, cafès i tes només de prémer un piu i enterament a la seva disposició un menjador que funcionava les vint-i-quatre hores del dia. Aquest menjador oferia pans de tots els tipus: amb llevat i sense, amb sal i sense sal, amb dos crostons i amb vint. De la cuina sortien peixos d'aigües profundes i superficials, llagostes, gambes i escamarlans, a més de verdures, sopes vermelles, sopes verdes i carn de vedella, carn de porc, carn d'estruç i carn de camell, perquè ens trobàvem en zona molt internacional i s'havia de pensar en els que volien estruç i camell.

El menjador estava ensotat al lloc on ara hi ha els cines Icària, al complex comercial Centre de la Vila. Només el podien usar els atletes i els tècnics que els acompanyaven. Els treballadors de la Vila Olímpica el teníem vedat, i a l'hora de dinar i de sopar havíem d'anar –també gratis– al McDonalds que es veu passant per la ronda Litoral. Teníem la possibilitat de sortir de la Vila i anar a menjar fora però els tràmits d'entrada i sortida eren tan fatigosos que durant els quinze dies dels Jocs vam sobreviure amb la dieta de l'hamburguesa.

De vegades anàvem a contemplar, de lluny, el menjador dels atletes, fins que un dia vam detectar que els atletes ens contemplaven a nosaltres, de lluny, mentre ingeríem carn picada amb mostassa. Per un moment es va produir a la Vila un intent d'intercanvi clandestí: els atletes ens donarien el seu passi del menjador a canvi que nosaltres els donéssim el salconduit de l'hamburguesa. La transacció al final no va ser possible perquè ni nosaltres podíem passar per atletes i ni ells ser confosos per treballadors de la Vila. La qüestió és que en aquell recinte habitat per gent escultural d'or, plata i bronze que no semblava d'aquest món ni coneixia la malaltia es va fer evident el que és més antic que el món: que en els paradisos tothom va darrere la fruita prohibida.