El nou objectiu: Mart 2016

Les primeres imatges i proves realitzades per la nau Curiosity a Mart han esperonat la NASA, mancada de grans avenços i èxits en les últimes dècades, i ha servit per avançar, ja que l'agència espacial nord-americana farà del planeta vermell la gran prioritat en la recerca dels pròxims anys. No han esperat gaire temps els responsables de la NASA per aprovar que el nou programa per enviar una nau a Mart prevegi posar-la en òrbita el 2016, aprofitant l'aterratge reeixit de la nau de fa unes setmanes. Si bé l'actual missió, i la del 2014 amb la nau Maven, pretenen analitzar Mart i les seves característiques químiques i morfològiques, en la del 2016 ja es preveu avaluar les similituds entre Mart i la Terra.

El director de la NASA, Charles Bolden, va avançar ahir a la matinada que la Curiosity havia començat a treballar sense novetats. “Envia les primeres imatges; la transmissió de dades es comença a fer sense problemes i ha desplegat ja el braç articulat, malgrat que l'operació d'estudi científic encara no ha començat. Tot sembla indicar, però, que hi haurà més missions apassionants a Mart”, va assegurar eufòric Bolden. El braç té càmeres, una piconadora, un espectròmetre i altres mecanismes per obtenir mostres.

L'enviament del 2016 requerirà també la participació de centres de recerca d'arreu del món. Els coordinarà el Laboratori de Propulsió de la NASA de Pasadena –el mateix responsable del Curiosity– amb la col·laboració del Centre Nacional d'Estudis Espacials de França i el d'Alemanya. La nau serà batejada com l'Insight, acrònim que en anglès fa referència a un cop d'ull interior.

El coneixement de l'interior de Mart explicaria per què l'evolució dels planetes del sistema solar va ser prou diferent i una possible evolució futura de la mateixa Terra. La preparació de la missió durarà dos anys i té un cost inicial de 425 milions de dòlars. Aquests projectes acostumen a doblar fins i tot el pressupost inicial. Si bé el Curiosity centra la feina en la presa d'imatges i mostres, l'Insight hauria d'estudiar l'eix de rotació del planeta amb un laboratori geodèsic, prendre mostres de la superfície amb un braç articulat i imatges amb les dues càmeres que durà. Les missions cap a Mart es fan cada 26 mesos, termini en què les posicions relatives de la Terra i Mart faciliten el viatge amb un estalvi important d'energia.

L'aposta per Mart, un cop superades les dificultats en l'aterratge, han ajornat els projectes de dur alguna nau a Titan, una lluna de Plutó, i a un altre cometa. Totes les naus segueixen l'empremta de la Phoenix, que des del 2008 es va instal·lar a la superfície de Mart i va anar enviant dades fins al 2010. La nau Maven, que s'hi enviarà entre el 2013 i el 2014, hauria de desxifrar per què la capa de densa atmosfera del planeta es va convertir en quasi un espai inexistent. Captarà dades durant un any terrestre i intentarà explicar una de les principals incògnites de Mart.