Funcionaris, militars i capellans

El Mercat Central de Tarragona està en obres. Fa cinc anys, ja, i els venedors s'han hagut d'instal·lar des d'aleshores en un envelat provisional, a la plaça Corsini, just al davant de l'emblemàtic edifici modernista que des de fa gairebé cent anys ha estat el símbol del comerç de proximitat a la ciutat. Es troben en el punt just de resignació pel fet d'haver de treballar des de la provisionalitat i aixequen la cella quan senten que els polítics diuen que, ara sí, ara va de debò, l'octubre del 2013 ja podran tornar al renovat edifici modernista, en el qual s'hauran invertit 20 milions d'euros. “Han estat tres anys sense treballar en les obres i dubto que pugui estar tot fet l'any que ve”, lamenta la Maria Rosa, de la peixateria Rita, una de les moltes peixateries que venen el bon peix de Tarragona al Mercat Central. Una cosa porta a l'altra i comença a criticar l'Ajuntament perquè diu que només fa que construir ascensors per tota la ciutat: “Fins i tot a la plaça dels Carros, una obra encara a mig fer.” Però no ens descarrilem. Hem de parlar de la independència de Catalunya, i aquest procés sí que ha pujat en un muntacàrregues. “Jo sí que sóc favorable a la independència, encara que la veig a molt llarg termini, potser fins i tot impossible”, confessa la Maria Rosa, que creu que primer que res “s'hauria d'intentar aconseguir el pacte fiscal”: “Almenys ja tindríem alguna cosa”, afegeix. La seva companya de taulell assenteix amb el cap, però prefereix no ficar-hi cullerada. Només indica que aquí, al mercat, la gent no en parla, d'aquests temes. El mateix que asseguren les venedores de Peix Fresc Anna: “No ens preocupa aquest tema; amb els problemes que hi ha avui dia al país, del que hem de parlar és de la crisi”, diu una d'elles. Doncs parlem-ne. Però la conversa no acaba d'arrencar i hi ha molt peix per netejar.

A la cansaladeria Bardolet, una de les clientes, l'Angelina, ho té molt clar: “És una marranada, això de la independència.” Té 78 anys, és de Barcelona però viu a Tarragona des de l'any 1948. S'indigna amb el tema: “Som d'Espanya i som espanyols.” I si no ho fóssim? “Que no, que no. No viuríem millor. El que han de fer els polítics és mirar més pels treballadors i pels jubilats, que no sé si cobrarem...” Gira el cap perquè ja ha dit el que volia dir, i prou. Molt a prop d'aquesta parada, però molt allunyada ideològicament, hi ha Virgili Carnisseries. La Teresa, la venedora, admet estar entusiasmada amb el moment actual: “Si no ho aconseguim ara, no ho aconseguirem mai.” Va anar a la manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona, empesa pel desgast “d'una situació que han forçat des de Madrid, pel maltracte a Catalunya”. “Paguem i no rebem res”, afegeix la Teresa, que diu que, malgrat el seu sentiment, Tarragona encara no ha superat el vell tòpic “de ciutat de capellans, funcionaris i militars”, com deia Jaume Vidal i Alcover: “Encara en queda el rastre i és molt difícil que a Tarragona hi hagi més de la meitat de la població que voti “si” a la independència.” Mentre diu això, passa pel davant seu l'Angelina, l'espanyola, i li pregunta si s'ha pronunciat a favor o en contra de la independència. “És clar que a favor”, contesta la venedora. L'Angelina mou el cap i marxa de pressa. Virgili Carnisseries potser ha perdut una clienta.

Al bar –El Xiringuito del Mercat, es diu–, hi ha el Pitu Rovira, responsable de la llibreria La Capona. Hi fa el tallat, abans d'anar a obrir. “Jo sí, obertament, vull la independència”, diu. “Ens hem fet un fart de pagar i ara estem a la ruïna; la crisi ha despertat el sentiment independentista”, afegeix. Rovira creu que a Artur Mas “no li quedava més remei que convocar eleccions anticipades”, perquè “la societat ha passat per davant dels polítics; de tots els polítics”. “Les senyeres encara estan als balcons i ja fa dies que ha passat la Diada”, rebla. Rovira fa els seus pronòstics: “A CiU ja li va bé, aquesta situació, però té el dilema que s'ha de definir, perquè no valen les ambigüitats; el PSC està fora de joc i no sap on mirar, ERC és possible que pugi de vots i el PP segur que pujarà, perquè ha d'arreplegar tot el sentiment de l'espanyolitat que hi ha aquí...”, en aquesta ciutat que arrossega el pes de militars, funcionaris i capellans. I putes, com deia Vidal i Alcover.