“Només cal observar la naturalesa i reproduir-la”

Sí, vaig arribar al final d'un cicle. A les terres els passa com a les persones, que a còpia de medicar-se ja no funcionen igual de bé. A les terres els passa el mateix, estan vives. Les meves, després de trenta anys de treballar-les amb productes químics, ja no produïen gairebé res...

Jo emmalaltia, i les terres, també. Les plantes tenien molts problemes i molta resistència a tot, a males herbes, fongs, insectes... És quan vaig començar a fer canvis. Vaig pensar que potser havia estat equivocat tot aquest temps i vaig anar cap a una agricultura ecològica. No va ser gens fàcil, tota la infraestructura de l'empresa estava tecnificada, industrialitzada. Quan comences de nou és més fàcil.

Després de deu anys, puc dir que ara no utilitzem cap producte químic, i aquest és el triomf més gran en la meva vida com a pagès. Abans estava totalment hipotecat, ja que si no feia servir determinats productes químics no podia produir. I això per a mi era molt frustrant. Jo ho he resolt, però molt abans també ho van fer pagesos que havien volgut tornar a l'ecologia.

Vam millorar jo i la meva família, i també la salut de les terres.

No només es recupera un gust perdut, sinó també molts nutrients que ja han estat modificats amb els híbrids o la manipulació genètica. Els tomàquets ecològics duen més licopè que els convencionals i els enciams, més antocianines. La naturalesa només s'ha de saber observar i reproduir.

Sí, sí. He tornat a plantar varietats autòctones, a recuperar llavors i no haver-les de comprar a les multinacionals –com ara Monsanto i Novartis–, als mateixos sistemes de cultiu que feien els pares i els padrins, compostant les herbes que no serveixen. He fet marxa enrere per tirar endavant.

Sí, algunes varietats antigues s'han perdut, no totes s'han pogut recuperar, però per sort en surten de noves. Vaig tenir coneixement de l'estèvia, una planta procedent del Paraguai, a través d'una associació americana de pares de nens diabètics. D'això fa dotze anys.

Hi ha grans companyies a les quals no els interessa que es coneguin algunes plantes que podrien estar a l'abast de la humanitat i que podrien ajudar a curar moltes malalties. L'estèvia és bona contra la diabetis, la hipertensió, el colesterol, els triglicèrids, l'ansietat, la càries...

Regula fins al punt que amb la diabetis, si no està molt avançada, pots prescindir de la medicació perquè torna a regenerar el pàncrees. És la diferència entre els medicaments i les plantes, que els primers van als símptomes i les segones, a les causes.

Els guaranís l'havien cultivat durant milers d'anys i ara les empreses d'edulcorants modifiquen la planta perquè produeixi només uns sucres no medicinals.

La farigola, per reforçar el sistema immunològic; el plantatge, molt digestiu i que ajuda a combatre el càncer; el romaní, que és un excel·lent ginseng europeu; o la milfulles, que regula l'aparell femení. D'anticancerosos també en són el kalanchoe i la calèndula.