Recordant Francesc Terradas Martínez

Tarda de Tots Sants, un dia especial per a nosaltres. Amb la visita de les nenes ens ha arribat la notícia, el senyor Terradas, pare d'en Jordi per a elles, després d'una llarga malaltia, ha dit adéu a la vida.

Amb el senyor Terradas, tal com jo l'anomenava, quan més hi vaig entrar en contacte va ser quan vam recuperar les catifes de flors al Barri Vell. El va entusiasmar, amb el seu semblant somrient, que desbordava alegria per tots costats i, a més, l'encomanava a la gent, saber la nostra convocatòria i es va oferir per col·laborar a desfullar i buscar flors per a la mainada que feien catifes. Jo vaig fer la crida perquè els nens sabessin com en són d'importants la gent gran i com els podien ajudar. I així va ser com la seva colla, que si no recordo malament era la colla del bastó, des de la desapareguda Clínica l'Esperança de la plaça de Catalunya, i amb la Carme Aliu d'animadora, puc dir que va col·laborar en totes les convocatòries pel mateix. Els obsequiàvem amb un diploma i un trofeu, que alguns dels avis venien a recollir al repartiment de premis a la plaça del Vi.

El senyor Terradas era un home ple de vida, enamorat de la muntanya i de tot, era un home feliç disposat sempre a fer quelcom per ajudar els altres i ser útil a les persones. Les seves mans no podien estar quietes, no podia passar per davant de la Granja que no entrés a dir-me alguna cosa, sol o amb l'Anna, la seva esposa, i no oblidaré l'època que vàrem tenir les Antiguitats Claret al carrer i la M. Àngels, la seva jove, hi era amb el seu primer fill, en Telm. El senyor Terrades portava el seu nét amb molta il·lusió a beure una llet a la vainilla que li encantava.

Avui divendres, a les dotze del migdia, se celebrarà la cerimònia de comiat a la parròquia de Sant Fèlix, la seva, al seu barri, amb la seva gent. De ben segur que no li mancaran tots aquests amics que ell ha anat fent al llarg del seu camí estenent la mà a qui li feia falta.

Senyor Terradas, els Amics dels Gegants de Girona no oblidarem mai la colla del bastó, que sempre va voler col·laborar amb nosaltres per ensenyar als nens de la nostra ciutat com era aquesta tradició tan bonica que nosaltres coneixíem de petits i s'havia perdut.

Senyor Terradas, ens ha deixat en plenes fires, les Fires de Girona que tant li agradaven, i ens dirà adéu en un dia per recordar.

Descansi en pau.