Farina i l'Alfetta, els primers
L'any en què Alfa Romeo en compleix cent, el mundial de F-1 arriba a la 60a edició. Una commemoració doble per a la marca italiana
Circuit de Monza, 3 de setembre del 1950. Giuseppe Nino Farina és el primer a creuar la línia de meta un cop completats els 504 km del Gran Premi d'Itàlia a una mitjana de 176,5 km//hora. I de la mateixa manera que quatre mesos abans havia obert a Silverstone el palmarès de vencedors de fórmula 1, ara conquereix el primer títol de campió del món, instituït inicialment per als conductors. L'italià, de 43 anys, pilota un Alfa Romeo 158 i en la classificació final supera de només tres punts Juan Manuel Fangio, company d'equip, que igual que el campió ha aconseguit tres victòries. Luigi Fagioli, el tercer home en el denominat equip de les tres F –la inicial del cognom dels seus pilots– ha acaparat quatre segones posicions (just el nombre de resultats que cada pilot reté pel campionat) i és tercer en la classificació del mundial.
Els resultats de Farina, Fangio i Fagioli són ben explícits de la superioritat dels monoplaces de la marca milanesa, que si no van guanyar les set curses puntuables va ser simplement perquè Alfa Romeo no va acudir a les 500 Milles d'Indianapolis. Durant onze anys, i malgrat regir-se per un reglament diferent, la mítica cursa americana va formar part del calendari de la F-1 perquè la Comissió Esportiva Internacional (CSI), organisme de la FIA per a competicions, ho va considerar imprescindible per poder etiquetar la competició de F-1 com a campionat del món.
Concebut el 1938.
I en aquest sentit va fer una feina impecable. Nino Farina era el pilot per excel·lència de la marca però per evitar que es relaxés va fitxar Juan Manuel Fangio, que amb 38 anys era la nova estrella de l'automobilisme. I va ben encertar, perquè l'argentí va demostrar des del primer instant la seva ambició al volant d'aquell fabulós Alfetta 158 al qual es va aconseguir extreure la impressionant xifra de 350 CV. D'això fa 60 anys.
Fangio, campió a Pedralbes l'any 1951
Fangio, campió a Pedralbes l'any 1951
Juan Manuel Fangio volia més que el subcampionat en la temporada inaugural de la fórmula 1. D'aquí que l'any següent se'n revengés, aquesta vegada al volant del nou cotxe d'Alfa Romeo, el Tipo 159. Un monoplaça de formes molt similars al del seu antecessor però de concepció ben diferent. El 158 havia nascut com una voiturette i el 159 ja era tot un cotxe de gran premi, amb dipòsits de combustible més grossos i suspensió posterior diferent. Mantenia, això sí, el motor de 1.479 cc i vuit cilindres. Però amb un tercer compressor, combustible amb base de metanol i que arribava als 425 CV. L'any 1951, Fangio va guanyar tres curses, l'última, al circuit urbà de Pedralbes (foto), on va aconseguir el primer dels seus cinc títols. L'any 1952 va canviar la reglamentació de motors de la F-1 i Alfa Romeo va dir adéu en plena glòria.