Canals

Farina i l'Alfetta, els primers

L'any en què Alfa Romeo en compleix cent, el mundial de F-1 arriba a la 60a edició. Una commemoració doble per a la marca italiana

Circuit de Monza, 3 de setembre del 1950. Giuseppe Nino Farina és el primer a creuar la línia de meta un cop completats els 504 km del Gran Premi d'Itàlia a una mitjana de 176,5 km//hora. I de la mateixa manera que quatre mesos abans havia obert a Silverstone el palmarès de vencedors de fórmula 1, ara conquereix el primer títol de campió del món, instituït inicialment per als conductors. L'italià, de 43 anys, pilota un Alfa Romeo 158 i en la classificació final supera de només tres punts Juan Manuel Fangio, company d'equip, que igual que el campió ha aconseguit tres victòries. Luigi Fagioli, el tercer home en el denominat equip de les tres F –la inicial del cognom dels seus pilots– ha acaparat quatre segones posicions (just el nombre de resultats que cada pilot reté pel campionat) i és tercer en la classificació del mundial.

Els resultats de Farina, Fangio i Fagioli són ben explícits de la superioritat dels monoplaces de la marca milanesa, que si no van guanyar les set curses puntuables va ser simplement perquè Alfa Romeo no va acudir a les 500 Milles d'Indianapolis. Durant onze anys, i malgrat regir-se per un reglament diferent, la mítica cursa americana va formar part del calendari de la F-1 perquè la Comissió Esportiva Internacional (CSI), organisme de la FIA per a competicions, ho va considerar imprescindible per poder etiquetar la competició de F-1 com a campionat del món.

Concebut el 1938.

Acabada la Segona Guerra Mundial es van reprendre ben aviat les competicions automobilístiques. Però com que la situació econòmica i social no permetia grans despeses, Alfa Romeo va recuperar el monoplaça que Enzo Ferrari –en aquella època el director esportiu de la firma milanesa– havia encomanat l'any 1938 a l'enginyer Gioacchino Colombo per intentar contrarestar la superioritat dels Mercedes i Auto-Union alemanys. El denominat Alfa Tipo 158, amb motor de 1.500 cc sobrealimentat i 225 CV de potència, va debutar el 1939 amb un tercer lloc –rere dos Mercedes– al Gran Premi de Trípoli. Resultat decebedor però alhora un revulsiu per a una millora immediata abans de l'obligat parèntesi motivat per la confrontació bèl·lica. Amb l'absència de les marques alemanyes, l'Alfetta 158 va ser la referència entre els anys 1946 i 1948, quan amb un segon compressor desenvolupava 275 CV (1947) i després 310 CV. Però la mort d'Achille Varzi, Carlo Felice Trossi i Jean-Pierre Wimille va deixar l'equip tan desestructurat que Alfa Romeo va decidir no competir l'any 1949 i reorganitzar-se.

I en aquest sentit va fer una feina impecable. Nino Farina era el pilot per excel·lència de la marca però per evitar que es relaxés va fitxar Juan Manuel Fangio, que amb 38 anys era la nova estrella de l'automobilisme. I va ben encertar, perquè l'argentí va demostrar des del primer instant la seva ambició al volant d'aquell fabulós Alfetta 158 al qual es va aconseguir extreure la impressionant xifra de 350 CV. D'això fa 60 anys.

Fangio, campió a Pedralbes l'any 1951

Juan Manuel Fangio volia més que el subcampionat en la temporada inaugural de la fórmula 1. D'aquí que l'any següent se'n revengés, aquesta vegada al volant del nou cotxe d'Alfa Romeo, el Tipo 159. Un monoplaça de formes molt similars al del seu antecessor però de concepció ben diferent. El 158 havia nascut com una voiturette i el 159 ja era tot un cotxe de gran premi, amb dipòsits de combustible més grossos i suspensió posterior diferent. Mantenia, això sí, el motor de 1.479 cc i vuit cilindres. Però amb un tercer compressor, combustible amb base de metanol i que arribava als 425 CV. L'any 1951, Fangio va guanyar tres curses, l'última, al circuit urbà de Pedralbes (foto), on va aconseguir el primer dels seus cinc títols. L'any 1952 va canviar la reglamentació de motors de la F-1 i Alfa Romeo va dir adéu en plena glòria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.