Desconnectar molt abans de dormir
Els experts alerten que ordinadors i mòbils afecten la qualitat del son
Recomanen apagar els aparells tecnològics dues hores abans d'anar-se'n al llit
La imatge d'una família mirant la tele des del sofà comença a ser història. La irrupció a les cases dels mòbils amb accés a internet, els ordinadors portàtils i les tauletes, a més del boom imparable de les xarxes socials han modificat radicalment l'escenografia de la vida quotidiana. Els canvis han estat ràpids, accelerats, però s'han anat assumint com si res. Ho han fet fins al punt que es considera normal endur-se l'Ipad al llit i fer l'última ullada al Facebook abans de tancar els ulls. L'últim informe del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura indica que el consum intensiu d'internet –els ja anomenats “tecnoaddicctes”, amb una mitjana de quatre hores diàries– ha crescut del 4% al 7% en els últims quatre anys. Però segons els experts, això que es viu amb certa naturalitat no és tant bo. Si no s'aprèn a desconnectar molt abans de dormir, aquest empatx d'informació i tecnologia acabarà passant factura.
“Sobre els efectes de les radiacions electromagnètiques hi ha estudis amb resultats contradictoris, però el que sí que és clar és que una exposició a la llum (ordinadors, telèfon i fins i tot televisor) abans d'anar a dormir altera el nostre rellotge biològic”, explica el doctor Diego García-Borreguero, director de l'Instituto de Investigaciones del Sueño i president de la Sociedad Española de Sueño.
Les dades comencen a ser alarmants. El 8% de la població adulta té problemes de son, i d'aquests, del 30% al 40% tenen dificultats per poder conciliar el son. Pel que fa als menors, García-Borreguero, que recentment ha presentat la campanya educativa I have a dream, afirma que el 60% dels nens entre 10 i 15 anys dormen un nombre d'hores insuficient. “Si miren la tele o l'ordinador abans d'anar a dormir interpreten l'exposició a la llum com que encara queden hores de dia”, subratlla l'expert, per qui seria ideal que “aprenguem a desconnectar de tots aquests estímuls visuals com a mínim dues hores abans d'anar a dormir”, una recomanació que també fa el doctor Eduard Estivill en el seu últim llibre, Que no et facin perdre la son. “És una dependència fictícia, però enganxa. En moltes persones arriba a ser una addicció i no suporten deixar-se el mòbil a casa o no tenir-lo obert tot el dia, fins i tot a la nit, amb l'excusa que l'utilitzen com a despertador”. I en aquesta addicció on hi ha el problema principal. Perquè l'atenció constant al mòbil, per enviar un Watsapp o consultar el correu electrònic “impedeix aconseguir la situació psicològica de relax necessària i prèvia a la son”, segons Garcia-Borreguero, però matisa que en alguns casos la connexió també pot servir de “matalàs perquè pot distreure de les preocupacions diàries”.
Des d'aquest punt de vista, l'expert en son considera que la reacció última dependrà de cada persona, “perquè un programa de televisió ens pot relaxar i un bon llibre ens pot enganxar fins a robar-nos també hores de son”. Des d'aquest punt de vista, l'activació i potenciació de la vigília dependrà en últim extrem de cadascú. Estivill ho explica d'una altra manera: “No hi ha tecnologia dolenta, som nosaltres que les utilitzem malament”.
“Apagueu el mòbil però tampoc discutiu”
Els experts tenen tot un manual de recomanacions per ajudar a dormir persones amb una son de poca qualitat. Entenen que per ajudar a conciliar el son cal desconnectar tot tipus d'aparells electrònics dues hores abans d'anar a dormir perquè aquests activen i potencien l'estat de vigília. Però de la mateixa manera, recomanen evitar activitats que puguin resultar estimulants. “Tampoc no és bo discutir per problemes econòmics, tractar temes polèmics o repassar els comptes del banc”, resumeix el doctor Diego Garcia-Borreguero. En alguns casos, una conversa tranquil·la, una música adequada o la lectura hi poden ajudar. Estivill, però, va més enllà. A banda de no utilitzar les xarxes socials, l'especialista aconsella “no emportar-se la feina a casa, menjar poc, una amanida de pasta i verdures amb un derivat làctic seria ideal, i fer una activitat que no tingui res a veure amb la professió”. Així, segons Estivill, “un músic no pot escoltar música, un escriptor no pot escriure, un periodista no pot llegir el diari... i el millor que podria fer tota aquesta gent és col·leccionar segells o papallones”.
Pel que fa al nombre d'hores de son també està bastant estudiat. Estivill compara la son amb un taller, que serveix per “reparar el que s'ha gastat durant tot el dia, tant físicament com mentalment”. Segons aquesta premissa, un nen de 4 anys necessita dormir 11 hores, un adolescent, una mitjana de 9 hores, un adult entre 7 i 8, i una persona de més de 65 anys, en tindria prou amb sis.
A Catalunya estem lluny de respectar aquestes recomanacions. García-Borreguero recorda que portem una hora i mitja de retard a l'hora d'anar a dormir amb la resta d'Europa. “A Alemanya a dos quarts de deu la televisió ja ofereix continguts molt més tranquils, semblants als que aquí es programen a partir de les 12”. Això es tradueix en un dèficit de son.
