Orde de Malta

Dissabte passat una mica més i es produeix una conflagració d'escala mundial amb el Vaticà com a epicentre, i ara no parlo de la renúncia del papa, perquè llavors faltaven dos dies perquè se'n tingués coneixement. Els cavallers de Malta complien aquell dia nou-cents anys de viure en un país sense rius ni muntanyes ni ciutats ni plataners ni palmeres ni ombres ni fred ni calor, i per celebrar-ho s'havien citat a Roma, on el papa encara vigent els havia rebut obrint-los les portes de la basílica de Sant Pere, inclosa la porta central de bronze que no s'obre mai.

L'obertura de les portes importants per als cavallers de l'orde antiquíssim va comportar la clausura de les que permeten l'entrada dels turistes al temple, i tots els japonesos, xinesos, vietnamites, americans, australians i súbdits integrants o exclosos de la Unió Europea que van veure frustrada la contemplació de la Pietà de Miquel Àngel i la possibilitat de fotografiar-se al capdamunt de la cúpula van dirigir improperis de paraula i pensament contra els invasors de l'estat intangible. Alguns dels apostats a l'exterior van decidir tornar a la tarda, però els que a la tarda havien d'agafar l'avió van pensar que l'orde de Malta podia haver-se fundat un dia abans o un dia després per no coincidir amb el seu viatge de nou-cents anys després. Els que aniran a Roma quan l'orde faci mil anys ja saben el que els espera.

Tard del migdia, les portes selectes es van tornar a obrir, ara perquè sortissin els cavallers. Ho van fer processionalment, vestits amb aquelles túniques i aquelles capes de color negre que duen brodada en blanc la creu de les vuit puntes. Jo em pensava que era vermella, però no hi ha com viatjar per aprendre coses.

Vinguts de tot el món, els maltesos tenien un punt en comú: estaven molt ben fets, conseqüència de menjar els millors fruits de la terra amb coberts de plata i de tenir l'ànima en pau gràcies a les seves aportacions benèfiques. Ser de l'orde de Malta afavoreix molt.

En acabat, tots van tornar als seus països, i no dic que van tornar a Malta perquè a Malta hi són sempre, es trobin on es trobin. Una cosa ha de ser segura: amb una població tan disseminada les guerres civils han de ser a la Malta dels cavallers impossibles i la possibilitat de sotmetre'ls i annexionar-los, també.