educació
Olot i Girona han sabut reduir la segregació escolar
Ho afirma un estudi de la Fundació Bofill que analitza sis models d'èxit
Destaca les polítiques municipals
La Fundació Jaume Bofill ha posat Olot com a exemple quant al repartiment dels alumnes amb necessitats educatives i les polítiques municipals per facilitar-ho. En concret, l'estudi Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local, dirigit per Xavier Bonal, analitza en el cas d'Olot el sistema de transport públic gratuït per a aquests alumnes desplaçats a centres que no són els que els toquen.
Aquest estudi remarca la importància de les polítiques proactives d'informació a les famílies, d'una zonificació escolar heterogènia des del punt de vista social, de les polítiques de detecció de l'alumnat amb necessitats educatives especials i del seu acompanyament, de prendre acords sobre la reserva de places, d'intentar evitar que la segregació es produeixi o es mantingui en el traspàs de la primària a la secundària i, finalment, de les anomenades estratègies magnet per atraure alumnes gràcies a un currículum específic.
A part d'Olot, l'estudi analitza la zonificació de Terrassa, els projectes d'innovació educativa de Girona, els programes de detecció d'alumnes amb necessitats educatives especials a través de l'oficina del padró a Manlleu i les polítiques de distribució d'alumnes de Valls i Mataró.
LA XIFRA
LA FRASE
Preinscripcions a l'Escola Llar
La regidora d'Educació, Núria Fité (CiU), ha afirmat que el manteniment de la línia de P3 a l'Escola Llar d'Olot depèn del nombre de preinscripcions que hi hagi. Segons ella, la decisió final és d'Ensenyament i l'Ajuntament hi té poc a dir, però si hi ha demanda serà difícil que el departament no la concedeixi. Els mestres i pares temen que la crisi de P3 es reproduirà de mica en mica als cursos superiors fins a obligar al tancament de l'escola. Els afectats han començat una campanya per buscar suports per evitar que s'arribi a aquesta situació.