Escola de músics 3.0
El centre Eumes, de Girona, ofereix uns estudis de música avançada i so per formar professionals amb capacitat de compondre, produir i promocionar les pròpies creacions
L'harmonia i la síntesi electrònica són conceptes musicals, però també són assignatures del segon semestre del diploma en música avançada i so, que s'ha estrenat aquest curs al centre cultural la Marfà, a Girona. Els estudis són de quatre anys i permetran formar els futurs «músics 3.0», com diu el director dels Estudis de Música Avançada i So (Eumes), Carles Reixach.
Els estudis reglats en música avançada i so són una iniciativa de Carles Reixach i Arnau Sala. Tots dos havien fet producció musical i tenien experiència en bandes sonores. Van coincidir que podrien redirigir la formació que ells havien après de manera autodidacta i «desordenada», admet Sala, el cap d'estudis d'Eumes. «Hem seguit un itinerari del que no vam fer. Hem tingut una educació desordenada, hem anat aprenent una mica d'aquí, una mica d'allà. I hi ha assignatures que no es deixen de fer mai, com producció, però sempre van en evolució i aprenent coses noves.»
El primer curs hi ha hagut trenta estudiants, que fan torns de matí o tarda. Estudien naturalesa del so, harmonia i més endavant es podrien especialitzar cap a bandes sonores, música per a audiovisuals, creació d'aplicacions... L'últim curs està preparat per al màrqueting, el music business i els drets que tenen els creadors sobre les seves produccions.
El suport del principi
El diploma de l'Eumes va arrencar amb el suport de l'Ajuntament de Girona i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ha inclòs els estudis de música avançada entre la seva oferta oficial en el cas que facin uns determinats crèdits. Els promotors dels estudis i l'Ajuntament van invertir 60.000 euros cadascun per a aquest primer curs. Segons el conveni signat, l'Ajuntament ha cedit a l'Eumes part de l'espai de la Marfà, al barri de Santa Eugènia, per quinze anys.
Les perspectives són bones, diuen els promotors, que no temen per la viabilitat d'un projecte del qual ells assumeixen ara el risc. «Hem fet un pla de viabilitat i estan contemplades les despeses imprevistes. De moment, anem tranquils perquè les coses s'estan fent bé», explica Carles Reixach. Els estudiants de l'Eumes han pagat 3.850 euros per matricular-se i el preu de la inscripció superarà els 4.000 euros a partir del setembre. El centre dóna facilitats per al pagament.
El director de l'Eumes també destaca que tenen el suport de l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (ERAM), de Salt. L'ERAM és un centre adscrit a la Universitat de Girona (UdG) que ofereix el grau universitari en audiovisual i multimèdia i treballa per fer el mateix amb el grau en arts escèniques.
La tranquil·litat de Reixach i l'equip docent d'Eumes es podria deure al grau de satisfacció dels estudiants debutants. Estan contents del que aprenen. «La part de síntesi i producció musical ens l'estan ensenyant molt bé. Almenys en el meu cas, era molt autodidacte i moltes de les coses que ens ensenyen aquí, jo no les sabia.» Qui ho explica és Marc Sardà, de 26 anys. Aquest jove palamosí havia fet set anys de guitarra clàssica i també estudiava piano. Troba que els estudis de Girona li donaran possibilitats de futur en el mercat laboral, però també li serviran per formar-se. «Hi ha molt de talent aquí i és bo que s'aprofiti.»
Un dels companys de Sardà és Sergi Sánchez. Té 28 anys i ha fet de discjòquei professional. Tots dos estudien i treballen alhora. Sánchez valora el pas endavant en la seva formació que han suposat els primers mesos a l'Eumes. «De moment, tot el que he après m'ha permès fer la meva música. Hem fet harmonia, que és la part que m'interessa perquè és el que menys sabia. També hem tocat música amb ordinador, discjòquei, que ja en sabia, i moltes coses. Pel poc que hem fet, ja hem après moltes coses», afirma Sánchez.
«Vosaltres sou artistes»
I què aprenen els estudiants? El director, Carles Reixach, explica que segueixen un procés lògic, considera. «Els diem: ‘Vosaltres sou artistes, gent creativa'. A partir d'aquí, els oferim el ventall de possibilitats que tenen en el mercat el segon any i, el tercer, ho han de consolidar en el món professional. El quart, ho han de saber vendre. Primer han de saber fer les coses molt ben fetes, que tinguin uns recursos per ser creatiu, ser un bon tècnic i un professional. A tercer i a quart, tots els alumnes ja tenen les seves produccions fetes», explica Reixach.
A l'Eumes ofereixen la possibilitat d'anar a fer l'últim curs a la universitat de Northampton (Regne Unit). D'aquesta manera, podran graduar-se també del títol de producció de música, del centre anglès, cosa que també serà possible si s'assisteix a les classes en anglès que faran els professors visitants de Northampton a Girona. És el que ja passa amb l'Eram de Salt, que ja col·labora amb la institució anglesa.
Com s'ha vist, Arnau Sala, el cap d'estudis de l'Eumes, explica que el pla docent s'ha fet per «ordenar» una formació que, fins al moment, és autodidacta. Amb quatre anys de formació, el diploma en música avançada i so, pioner a l'Estat espanyol, permetrà ser «un músic 3.0», explica Carles Reixach. «Un músic 3.0 és el que hem hagut de ser quan ens hem trobat feines on havíem de compondre, enregistrar i fer que aquesta música sonés bé. Hem estat autosuficients en composició, en la part creativa, en l'edició, però faltava un tercer punt.»
El director de l'Eumes, llicenciat en audiovisual i multimèdia a l'Eram, parla de la tercera pota: la promoció i els drets d'autor. «Faltava un tercer punt: saber-ho vendré bé, promocionar-se i saber que tens uns drets i una sèrie d'associacions que et poden emparar. I s'ha de saber fer.»
Concerts i discoteques
A l'Eumes complementen les classes amb pràctiques en concerts, clubs o discoteques. «Als locals els agrada molt saber que si els enviem algú, ja té una formació al darrere. L'agafen perquè saben que té una formació, que estem creant una professió i que l'estem regulant en el sentit que aportem un segell de qualitat. Als locals musicals i als locals d'oci, això els agrada moltíssim», explica Reixach. Estudiants també van, de tant en tant, a col·laborar en muntatges de so o concerts en directe. Hi ha també la col·laboració amb la sala Millennium de Sils o bé les sales Row 14 i LeBaco, a Barcelona.
L'Eumes té una dotzena de professors, incloent-hi els mateixos Sala i Reixach. El productor Alex del Amo, el discjòquei Luka Caro, de Millennium, i el director dels estudis 44.1, Toni París, són alguns dels docents. A l'espai la Marfà, de Girona, hi tenen un parell de classes, un estudi de gravació i tenen accés, entre d'altres, als estudis 44.1, a Aiguaviva, i a l'Escola de Gestió Empresarial (EGE), a Girona.
A banda de les pràctiques externes, l'Eumes convida professionals de la producció o discjòqueis a fer una classe magistral. El dimecres 20 de febrer és el torn del compositor i productor musical Dani Trujillo, l'autor de l'últim anunci de Freixenet. Explica com s'utilitza la música en anuncis, pel·lícules o sèries de televisió. Parla de la seva experiència i relació (difícil) amb el director en algun rodatge. El discjòquei Ernest Codina, del grup Flaix FM, i personal de l'empresa Victor So també han fet classes magistrals a l'Eumes. Victor So va presentar a la Marfà el sistema Emulator, que inclou les eines més innovadores per realitzar una sessió en directe.
La producció musical és un dels futurs camps d'acció dels graduats en Eumes. Però n'hi ha d'altres. «De vegades, ve un alumne i diu que vol fer la música que sent per la ràdio. Però diu ‘ostres! És més lucratiu fer música per a bandes sonores, per a publicitat o per a videojocs' [...] Quan parlem de musica electrònica, parlem de música feta amb mitjans electrònics o digitals. És un concepte molt més ampli del que sembla», destaca Arnau Sala, cap d'estudis de l'Eumes.
Producció digital per a tots els estils
Els responsables de l'Eumes de Girona expliquen que el concepte de música avançada no és ben bé el mateix que la música electrònica. «Música avançada vol dir que agafem totes les músiques que hi ha i els donem les eines que estan sortint. Hi ha molts músics que vénen d'una formació més antiga i que no coneixen el ventall tan ampli de possibilitats que tenen per tocar en directe, crear nous sons, nous timbres sonors o explorar nous estils musicals. Creiem que faltava un pont entre aquesta formació i la formació dels nois més joves», explica el director, Carles Reixach. El responsable de l'Eumes assenyala que al Regne Unit i als Estats Units ja hi ha escoles especialitzades en aquest àmbit. A l'Estat, en canvi, hi ha molts centres de formació en so i música. «No contemplen, però, el concepte de música 3.0», diu Reixach.
Banda sonora, publicitat...
Si en el primer curs dels Estudis de Música Avançada i So (Eumes) hi ha trenta alumnes, que fan torns de matí i tarda, en el segon n'hi haurà seixanta. Sergi Sánchez, d'Olot, és un dels estudiants. Sánchez ha fet de discjòquei en festes i discoteques, i havia tocat en un grup amb un company. Amb vistes al futur, veu un camp amb més possibilitats. «M'encantaria fer pel·lícules, publicitat i documentals, perquè considero que és allà on et pots guanyar la vida. Més que res perquè en la música electrònica i aquestes coses ja està molt massificat. M'agradaria compondre la banda sonora i que sonés en una pel·lícula», afirma Sánchez.