‘Pasapalabra' i el català

Haig de dir que a casa sintonitzem cada dia (de dilluns a divendres) Telecinco per seguir el concurs Pasapalabra. Mentre es fa el sopar i es para taula estem enganxats a un programa concurs que ara mateix té quasi un milió tres-cents mil euros en joc. La mecànica del concurs no ve ara al cas, però explico que en la ronda final els dos concursants s'enfronten a “El Rosco”. Són vint-i-cinc preguntes amb respostes amb cadascuna de les lletres de l'abecedari. Vet aquí que quan arriben a la Ñ (que en castellà hi ha poques paraules que hi comencin) li pregunten: Contiene la Ñ: río que atraviesa la ciudad de Girona (o van dir Gerona? No ho recordo…). Saben que la resposta és Onyar, oi? On és la Ñ? Estarem d'acord (aquí i a la Xina Popular) que el riu que travessa la ciutat de Girona és l'Onyar, oi? De la mateixa manera que jo em dic Joan i no Juan; aquí, a Toledo i a Pernambuco. O que el director d'aquest diari és diu Xevi (i no Javier) aquí, a Sant Fost de Campsentelles, a Santander o a Khartum. Tan costa d'entendre? Sí, sí, em vaig indignar... i el sopar quasi es crema!! El meu fill de set anys també mostrava la seva disconformitat; i és que amb set anys també sap diferenciar la NY de la Ñ sense necessitat que el Sr. Wert l'espanyolitzi... Em sembla que em passo a Atrapa un millón o a El Gran Dictat. El sopar és a taula!