“Estar més de 12 anys a primera línia de foc crema”

Bé, sóc el delegat local de Convergència i col·laboro amb l'equip de govern municipal per al que necessitin. Però ja vaig dir a l'alcaldessa que no em posaria en qüestions del dia a dia de la política municipal si no m'ho demanen; crec que no ho he de fer.

El que m'ha fet gaudir més és la feina d'alcalde. Hi ha hagut molts moments dolents i molts de bons. Els noranta, el 1993... van ser els anys dolents, amb la desaparició del sector dels tràmits duaners. A partir del 2000, vam viure els set o vuit anys bons, que van possibilitar inversions. Vam aprofitar els anys d'expansió de la Jonquera, que no van ser bombolla immobiliària, perquè l'economia municipal s'ha basat en els serveis i els impostos i taxes que pagaven les empreses, gasolineres, supermercats...

Evidentment. Però, en tots els anys que jo he estat alcalde, no he vist cap més possibilitat econòmica que no fos la dels serveis. Com es pot dir als empresaris que no inverteixin en un sector en el qual volen invertir? Hi va haver un moment en què el municipi va intentar promoure altres sectors. La primera idea era un polígon industrial. Ens semblava que l'entrada a Europa, l'autopista... possibilitarien una economia diferent d'exportació, transitaris, estocatge... Això no va sortir bé, perquè a l'Empordà no hi ha indústria ni tenim aquesta tradició.

Sí, i el tema de serveis va sortir sol, dels mateixos comerciants i empresaris que hi van voler invertir, ampliar-se i diversificar-se. El que sí que vam treballar amb la Generalitat és el fet de donar-nos una certa llibertat d'horaris: podem obrir 360 dies l'any 24 hores al dia i es poden obrir locals comercials de més de 1.000 metres quadrats pel fet de ser frontera. La Jonquera genera milions d'euros d'impostos especials, d'IVA, que no es generarien perquè són clients que vénen de l'altre costat de la frontera. Fa 20 anys que dura i ara està a punt d'obrir-se a la Jonquera possiblement el centre comercial més gran de Girona, amb capital i empreses locals; amb uns estudis econòmics que diuen que això pot tenir èxit. Som al centre d'una àrea de dos milions de persones, des de Girona fins a Carcassona i Narbona. Si Europa fos una realitat, això no existiria, ho sabem; però encara que cada cop hi hagi menys diferència de preu, la gent continua baixant.

En part, la Jonquera té mal nom, i el tenia abans del Paradise, per locals de prostitució que no són de la Jonquera. Al municipi vàrem frenar la instal·lació d'aquests locals. A mi m'emprenyava moltíssim que em diguessin que el local dels banys de la Mercè, que és a Capmany, era a la Jonquera i que el Dallas d'Agullana era a la Jonquera. Tots els anys que vaig ser alcalde vaig alliçonar els periodistes i ho vam aconseguir aturar amb els mitjans de comunicació d'aquí. Però encara he vist fa poc imatges a La Sexta del Baby Doll de la carretera de l'Escala, i parlaven de prostitució a la Jonquera. És inconcebible.

No hi va haver manera de tirar-ho enrere. Ens vam arriscar, ho vam aturar, vam denegar el permís i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ens ho va tombar. Va ser una galleda d'aigua freda. I sort vam tenir que aquell senyor no ens va demanar danys i perjudicis; hauria pogut arruïnar el municipi de la Jonquera. Ara, tret de l'episodi d'amenaces de bomba que va perjudicar restaurants de la vora, el Paradise no perjudica perquè és en un polígon industrial, fora de la població. El que perjudica més la imatge, i és més denigrant per a les dones, són les noies a la carretera. Això ja no és un tema municipal, però s'hi està treballant.

Sóc militant de Convergència des de l'any 1976. Abans vaig ser a l'Assemblea de Catalunya com a independent, el 1972, 1973... Aquí a la Jonquera gairebé vaig ser el primer militant de Convergència, amb el meu sogre i alguna altra persona.

Sí; havia tingut problemes amb Convergència al principi. Vaig estar tres anys militant a Nacionalistes d'Esquerra, gairebé sense donar-me de baixa de Convergència. En un dels congressos de Convergència de principis dels vuitanta, vam presentar una proposta –que era de Convergència de les comarques de Girona– que proposava reconèixer el dret a l'autodeterminació en els estatuts de Convergència.

No ho era gens. Hi havia Nacionalistes d'Esquerra; ERC tenia molt poca incidència, però la militància de Convergència, amb gent com Vidal i Gayolà a Girona, era molt sobiranista. A Girona va guanyar aquesta proposta i es va portar al Congrés a Barcelona. Es va guanyar per poc, però sense aconseguir les dues terceres parts que es necessitaven per incloure-ho en el programa. Consideràvem que havíem guanyat, però Miquel Roca va aplicar la regla dels dos terços i no es va acceptar.

Crec que sí. Els catalans sempre hem estat una mica panxacontents i en aquell moment Pujol no s'havia declarat independentista; hi havia aquella ambigüitat. Es feia una altra política; s'aconseguien inversions i no es parlava de balances fiscals. En aquell moment potser era la política que tocava fer. Entenc que Miquel Roca i els polítics de llavors interpretessin que en aquell moment incorporar el dret a l'autodeterminació era perillós per a Convergència. Però molta militància era sobiranista des del principi; cada vegada n'hi ha hagut més i al final s'ha fet el que la militància ha volgut.

És clar. Amb una certa por; hi ha moltes pressions des de Madrid i de l'economia catalana, grans empreses i multinacionals. L'economia de Catalunya està com està i això pot fer que no es faci el referèndum o que es retardi. Però crec que en el moment en què estem i amb la militància que hi ha a Convergència, amb el compromís que hi ha, el milió i mig de gent que va sortir al carrer... això no té retorn. Pot ser el 2014 o el 2016, hi pot haver un retard, però no tirarà enrere.

Sóc molt crític amb el tema de la corrupció. Hi ha corruptes en la política, però no més dels que hi ha en la societat civil. Més que abans? Possiblement, perquè com més temps estàs en política més possibilitats hi ha que passi. Però la gran majoria dels polítics, un 90% o potser més, no són corruptes, estan per fer una feina, pel seu país. La majoria guanyarien més diners treballant a l'empresa privada. Jo guanyava més quan era apoderat d'una agència de duanes que durant tot el temps que vaig fer d'alcalde. No es pot dir que els polítics estan en la política per guanyar diners. Els corruptes hi són, però també a l'empresa, als bancs i entre la ciutadania; el mateix ciutadà intenta en qualsevol moment defraudar: factures sense IVA, pagar els mínims impostos... Això és al carrer i vist des del punt de vista d'un polític és ser corrupte i des del carrer no ho és.

És possible. Sempre dic que vaig marxar en el moment més adequat. Per la situació econòmica i per tot aquest merder que fa que ara quan ets alcalde i vas pel carrer et miren com si haguessis fet no sé què. Em sap molt de greu per alguns companys.

No, ho vaig deixar perquè tenia 64 anys; l'anterior legislatura ja havia dit que seria l'última, la família també hi va influir i vaig prendre aquesta decisió pensada des de feia més de quatre anys. Per això en l'última legislatura va entrar Sònia Martínez.

Això sí. Hi podria haver una limitació en l'acumulació dels càrrecs executius. Potser amb els mandats de quatre anys que tenim aquí, dos mandats seria poc. Millor dos mandats de cinc o sis anys com tenen a França. Però la meva experiència m'ha demostrat que estar més de 12 anys a primera línia de foc crema i cansa.

Una mica tot: lluitar cada dia amb la gent, les empreses... I ara amb les dificultats econòmiques, no tens subvencions ni ajudes externes, els ajuntaments són l'últim escalafó i ets el que estàs a primera línia i reps les primeres bufetades. Això cansa. I possiblement quan algú hi és 25 anys és quan la gent comença a pensar: “Aquest potser hi és perquè en treu alguna cosa.”

És un dels patrimonis més importants que tenim a la Jonquera. Hem creat una associació d'amics de Santa Maria, fem activitats al llarg de l'any, els artistes locals ens han donat obres i nosaltres les sortejarem, i anirem rehabilitant l'església.

Sí, però no és nou, són coses que ja portes a dins. Sempre he estat vinculat al poble; abans de ser alcalde vaig estar a l'associació cultural i esportiva de la Jonquera durant 17 anys. I ara em dedico a fer una recopilació de tot el patrimoni de la Jonquera i una cronologia històrica de tots els fets que han passat aquí. Som en una àrea habitada des de fa 4.000 anys amb un patrimoni molt ric. No sé encara què en faré ni si es publicarà. Ho faig per entretenir-me, però són moltes hores de feina.