L'art, desnonat de Can Felipa

Els usuaris de la sala d'exposicions de Can Felipa estan molt tristos. I no entenen res de res. La setmana passada, la regidoria del districte de Sant Martí va anunciar que té uns altres plans per a l'històric espai amb el repte de satisfer les demandes veïnals. El 31 de desembre, posarà punt final a una programació artística amb disset anys de trajectòria i destinarà la sala a oficines per a entitats. Als usuaris, els va començar a regalimar una suor freda. Els veïns havien instigat aquella sorprenent decisió!? Durant tota la setmana, trucades i reunions a totes hores van esvair de cop els pertorbadors dubtes. No només els veïns i les entitats no hi tenien res a veure, sinó que estaven, estan, tant o més enfurismats que ells.

I això va quedar ben demostrat ahir. Mig centenar d'usuaris –d'entre els quals, veus molt significatives del sector de l'art català– i veïns es van concentrar per exhibir la seva indignació i per fer front a l'enèsim atac a un equipament cultural –la llista comença a fer esgarrifances: Espai Zero1 d'Olot, Can Xalant de Mataró...

El desmantellament de Can Felipa suposarà prescindir d'un centre que les últimes dues dècades ha donat visibilitat a la creativitat emergent, tan silenciada per les grans institucions artístiques. En els seus disset anys d'història ha donat cobertura a més de 400 artistes, comissaris i altres professionals de l'art i el disseny.

“Volen fer servir els veïns per justificar el tancament. Menteixen, perquè la sala està molt connectada al barri i sempre ha buscat sinergies amb les entitats”, emfasitzava ahir Amanda Cuesta, veïna del Poblenou i rellevant agent artística de la ciutat. Cuesta forma part d'una plataforma de suport a Can Felipa que –insisteix– té la complicitat de l'associació de veïns i de la coordinadora d'entitats. “És clar que les entitats necessiten espai, però hi ha altres possibilitats; per exemple, dues plantes buides a Can Saladrigas”, explica Cuesta.

Reconvertir Can Felipa en un hotel d'entitats és, consideren usuaris i veïns, una “obsessió” que té l'actual regidor del districte, Eduard Freixedes, des de fa temps. “Ha tirat pel dret sense negociar amb ningú. No n'ha parlat absolutament amb ningú”, es queixen. I no veuen “cap lògica” en les dues opcions que es plantegen per solucionar el tancament de la sala d'exposicions. La primera seria reubicar-la, segurament a Can Saladrigas: “En temps de crisi, sabem que és totalment inviable. És una excusa, ja tenim el precedent de Santa Mònica”, recorda Cuesta. La segona, més preocupant, seria deslocalitzar-la fora del barri, al centre de la ciutat (Casa Elizalde?): “Seria molt injust per al barri, ja que és l'únic espai municipal dedicat a l'art contemporani en tot el districte [231.584 habitants].”

Ahir, després de concentrar-se davant de Can Felipa, els veïns i usuaris es van adreçar fins a la seu del districte per entregar les signatures que han recollit: prop de 2.000. En principi, ningú no els volia rebre, però van fer valer els seus sorollosos aplaudiments i, finalment, els va atendre la gerent del districte de Sant Martí, Gemma Arau, que es va comprometre a convocar una reunió aquesta setmana.

Ara per ara, no sembla que hi hagi d'haver marxa enrere. Fonts del districte i de l'Icub han confirmat a aquest diari que busquen “conjuntament” un altre espai per desplegar la programació d'arts visuals de Can Felipa. “Tenim marge de temps per solucionar el problema”, s'han limitat a dir les fonts municipals.