El preu de l'or registra la caiguda més gran des del 1983
En quinze dies, l'unça perd el 15% del seu valor i passa de 1.210 a 1.057 euros
El valor màxim havia arribat a 1.471 euros l'any 2011
Les companyies del sector experimenten caigudes espectaculars a la borsa
La setmana que va acabar ahir va registrar un exemple més de la ficció en què viu l'economia. La més gran caiguda del preu de l'or des del 1983 ha eliminat d'una tacada, si més no nominalment, un bilió de dòlars del suposat valor de les reserves globals d'aquest metall preuat. En una setmana, des del divendres 12 d'abril fins que van tancar els mercats el dia 19 passat, l'unça va baixar dels 1.210 euros (1.580 dòlars) als 1.057 euros (1.380 dòlars), dada que suposa un descens en conjunt del 12.66%. Però si es compten els quinze dies passats, la baixada efectiva supera el 15%.
Un dels efectes immediats de la caiguda del preu de l'or ha estat la rebaixa del valor d'altres metalls, com la plata, que ha passat de 21,4 a 17,62 euros l'unça (de 28 a 23 dòlars), mentre que el coure va perdre 306 euros (400 dòlars) per cada tona.
Paral·lelament, les accions de la companyia canadenca Barrick Gold, la més gran del món dedicada a la mineria d'or –amb el més gran nombre d'inversions en aquest metall i també amb el més gran nombre de reserves–, han baixat a la borsa de Toronto de 55 dòlars canadencs (41 euros) en què se situaven al setembre del 2012 als 19 dòlars (14,1 euros) en què van quedar divendres passat. Altres companyies del sector també han experimentat davallades semblants en el mateix període de temps. Per exemple, els títols de Newcrest Mining, una companyia minera australiana, la principal accionista del fons d'inversió d'or Black Rock, han caigut tretze dòlars australians (10,23 euros). I el mateix fons d'inversió Black Rock, que manega 1.867 milions d'euros en or, ha perdut el 36% del valor de les seves accions en els darrers sis mesos.
Ja des de l'inici de la dècada del 2000, i especialment després de la crisi financera del 2008 i la recessió que hi ha seguit, l'or ha estat el gran refugi dels mitjans i grans inversors. De fet, des de l'any 2001 el valor de l'unça d'or s'ha multiplicat per set i va arribar al màxim el 2011, quan costava 1.920 dòlars (1.471 euros). Si s'analitza en perspectiva, però, l'espectacular caiguda del preu de l'or registrada en els deu dies que han sacsejat aquest mercat és més aviat insignificant. Perquè entre el 2001 i el 2011, el preu de l'unça va pujar el 405 per cent. Una rebaixa d'entre el 12 i el 15 per cent és prou assumible per als grans inversors.
Una petita venda per pagar el rescat xipriota i el temor que crea
Q.A
Els primers dies d'abril, el famós banc d'inversions nord-americà Goldman & Sachs feia una recomanació als seus clients: desfacin-se de l'or i apostin pel gas natural. La predicció de G&S a curt termini sobre el preu del metall preciós (a final del 2013 l'unça estaria a 1.111 euros) i a llarg termini (final del 2014 en valdria 973) va ser revisada: a la baixa.
Els orígens
Aquest va ser el primer símptoma de neguit en el mercat de l'or, en què es veia com la inflació –més aviat poca– creada per la política dels diferents bancs centrals d'imprimir moneda electrònicament per estimular l'economia feia que l'or es veiés com una reserva segura i no els diferents papers moneda.
El moviment
Però amb el rescat de Xipre s'han engegat les alarmes. Per pagar el rescat, l'illa ha posat a la venda una petita part de les seves reserves (10 tones, valorades en 400 milions d'euros). És una quantitat inapreciable en un mercat que mou 4.800 tones. Però els inversors es pregunten què passarà si Itàlia, Espanya i Portugal, amb unes 2.000 tones cadascun, posen a la venda les seves reserves, o una part.