Recordatoris

Per ajudar a celebrar amb dignitat les cerimònies civils de naixements, matrimonis i exèquies, Joan Surroca ha publicat dos llibres: un en català, Els dies més grans, i un altre traduït i adaptat al castellà. Tos dos contenen unes extraordinàries antologies de poemes –aptes per ser recitats– sobre aquests moments culminants de l'existència.

També en els recordatoris que es reparteixen en els funerals –religiosos o civils– s'hi inclouen sovint algunes frases. En el cas de personatges famosos, solen ser frases pròpies. És el cas d'Àngel Guimerà, amb un fragment del drama Jesús de Natzaret, o de Carles Fages de Climent, amb l'Oració al Crist de la tramuntana, o d'Enric Prat de la Riba: «Dono gràcies a Déu per haver-me deixat realitzar tot el que portava dintre meu.» El text de Josep Carner reproduït en el seu recordatori és aquest: «Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera, / que sigui un dia de tardor i a seny d'estels, / i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrere / la plana ben escrita de versos paral·lels.» El text de l'estampa de Josep Pla diu així: «Considerar-se tothora un pecador sinistre pot donar una certa esperança d'arribar a la humilitat i a la discreció (...); és l'única esperança que tinc.» Per al recordatori de Francesc Cambó es van atrevir a triar aquest fragment del Llibre dels macabeus: «Ell dilatà la glòria del seu poble.» Per al de Margarita Xirgu, van escollir uns versos de Maria Antònia Salvà: «Sé que, en xuclar la terra ma llangor, l'esperit immortal restarà lliure.»

Tots aquests exemples els he trobat al petit arxiu domèstic, al costat de molts altres que han optat pels versos de Verdaguer, Maragall, Màrius Torres o Martí i Pol. Amb aquestes frases s'intenta perpetuar la memòria dels que se'n van i fer-los mantenir un diàleg permanent amb els que es queden. Perquè, tal com diu T.S. Eliot a Quatre quartets, «allò que els difunts no ens van explicar quan eren vius ens ho poden dir quan ja són morts».