Foc a temples coptes
La comunitat copta denuncia la crema de 36 esglésies a mans dels Germans Musulmans
Els islamistes acusen la minoria cristiana de ser prooccidental
Descendents dels constructors de les piràmides, els coptes són hereus d'un Egipte faraònic que s'esmicola enmig del descontrol violent que ha encès el país del Nil enmig de la complexa transició post-Mubàrak, cada cop més polaritzada per l'enfrontament entre l'exèrcit i els Germans Musulmans. El dimecres de sang i foc que va provocar la mort de més de 600 egipcis també va destruir 36 esglésies coptes, segons la Unió Juvenil de Maspero, una entitat defensora dels drets d'aquesta minoria cristiana, que quan va cridar els bombers per apagar els focs, aquests van dir-los que no hi podien anar perquè els estaven atacant grups d'islamistes.
Aquests últims, però, ho neguen. “Tot i que alguns líders coptes van donar suport i fins i tot van participar en el cop d'estat del 3 de juliol [per deposar el president Muhammad Mursi], els atacs no són justificables. La nostra revolució no és violenta però alguns busquen endimoniar-la”, deia ahir un comunicat del partit Llibertat i Justícia, estretament vinculat a la germandat. Per la seva banda, l'organització salafista Gamaa al-Islamiya, implicada en l'assassinat del president Al-Sadat el 1981, acusada de l'atemptat al temple de Deir al-Bahari, a Luxor, en què van morir 58 turistes i 4 egipcis, i que en diverses ocasions ha evidenciat hostilitats contra monuments preislàmics perquè els considera pagans, també nega ser darrere la persecució religiosa. Però els coptes no dubten d'apuntar als islamistes com a artífexs de la crema de llocs de culte. En aquesta línia s'expressa el claretià català especialista en el món copte Anton M. Villarubias: “Els islamistes acusen la comunitat copta de prooccidental, de ser amiga dels Estats Units, i han aprofitat els aldarulls per cremar-ne les esglésies.”
“Com la França del 1789”
Villarubias entén que Egipte viu un procés “com el de la França del 1789”, una revolució que encara no se sap cap on es decantarà, en què tenen un paper clau “els salafistes que reben diners de l'Aràbia Saudita” que volen expulsar els membres de la minoria cristiana, “una població que Heròdot qualificava d'indígena”, que viu cada cop més assetjada. En acaba la Segona Guerra Mundial, a Egipte n'eren 30 milions i avui no arriben als 12. “Els coptes són molt actius en obra social, reben ajuda de l'exterior i això crea recels”, argumenta el claretià. Alguns tenen negocis, però altres viuen “en zones de pobresa, com ara Etzbet al-Naht i Zabaline, on hi ha els famosos drapaires del Caire, el 60% dels quals són coptes”.