RELIGIÓ
Adéu a les adoratrius
La manca de vocacions posa punt final a la presència de l'orde de les adoratrius a Girona, amb el trasllat de les darreres monges
La residència d'estudiants dels darrers anys seguirà funcionant, si bé serà de gestió privada
Amb la marxa de les dues darreres monges, dimecres, es tanca una etapa de 121 anys d'història
Tot i les protestes de les religioses,el convent va ser un reformatori uns anys durant el franquisme
Les religioses adoratrius de Girona van deixar dimecres passat la diòcesi. Ho van fer després de 121 anys de presència. El motiu: la manca de vocacions. La residència d'estudiants, que han dirigit durant els últims anys, continuarà funcionant, si bé sota iniciativa privada. Aquesta comunitat, que els últims anys havia estat formada per vuit monges, va decidir fa tres mesos començar el trasllat a altres comunitats i tancar el centre.
Les dues darreres monges, Maria Dolors Cofí, de 80 anys, que feia més 30 anys que era a Girona, i Concepció Cervantes, després de 6, van fer les maletes dimecres passat i van deixar l'edifici situat a la ronda Sant Antoni Maria Claret de Girona, el mateix lloc que ocupava l'antic convent, amb un convent a Saragossa com a destí. La tercera, però, es quedarà a Girona per qüestions familiars. “Ha estat una decisió difícil, després de tants anys. Ho prenem amb molta resignació, però la residència continuarà funcionant”, va explicar Cofí, just abans de marxar.
Les germanes adoratrius van arribar a Girona el 1883, quan l'orde feia tot just uns cinquanta anys que existia. Va ser aquell un bon moment àlgid pel que fa a l'obertura de congregacions religioses femenines, després que en la primera meitat del segle XIX es van clausurar un important nombre de convents i monestirs.
L'obertura del convent a Girona té com a actiu el treball i la tenacitat de la monja gironina Joaquima Gruart, que es va bolcar activament per implantar-hi l'orde. El projecte, però, hauria d'esperar una mica perquè es concentraven els esforços a obrir els convents de Logronyo i Bilbao. El 1889, es compren uns terrenys a la llavors ronda Doctor Robert de 5.467m² per 36.000 pessetes, que es veuran afectats pel pla urbanístic de l'Eixample. El convent, amb els anys, s'ampliarà amb uns terrenys del costat, que també es van comprar. L'orde, però, tindrà una limitació, si bé durarà poc: en els seus inicis només va poder inscriure noies de fora de la ciutat, per no entrar en competència amb altres centres de religioses de Girona ciutat.
Reformatori per imperatiu
El trasbals més important va venir amb l'esclat de la Guerra Civil, segons explica Enric Mirambell en un article a la Revista de Girona. Amb les religioses fora, el convent, després d'esborrar tot símbol religiós, es converteix en presó i es projecta convertir-lo en institut d'ensenyament mitjà. Fins al 27 de juny del 1939, les monges no retornen al convent. Durarà poc la tranquil·litat. El 1940, el bisbe comunica a les religioses que el govern de l'Estat reclama edificis per a presons i reformatoris, que serà finalment el seu ús. Una decisió que no agrada de cap manera ni al Bisbat ni a les religioses. Les dades són colpidores: entre els mesos de maig i abril del 1941, el convent acull 1.557 dones i criatures, moltes de les quals posteriorment seran indultades; el 12 de desembre van arribar 246 internes de reformatori, que s'ampliaran fins a 750. El 1944, el convent recuperarà la normalitat amb la supressió del reformatori. A partir d'aquí, s'inicia un període en què les religioses connecten més amb la societat i reforcen la seva dedicació a les noies més necessitades.
La darrera etapa de les religioses està marcada per la necessitat de disposar d'un edifici més apropiat per a les seves necessitats, més modern i més funcional. Per això, però, caldrà posar a la venda el solar; una operació urbanística que farà que un 33% del terrenys siguin per a equipament públic. Si ara les adoratrius han marxat de Girona, durant la dècada dels vuitanta i principis dels noranta del segle passat, la imatge de la ciutat es transforma amb la desaparició de l'antic convent, gran i imponent, per construir-hi d'una promoció, on les religioses viuran en un edifici de set plantes, amb la façana nord que dóna a Pare Claret. L'edifici tindrà com a usos la residència per a religioses d'edat avançada i la residència per a joves estudiants.