Reinventar el XIX i el XX
El MNAC afronta com a prioritat, per l'estiu del 2014, una nova presentació de les col·leccions d'art modern i fitxa Juan José Lahuerta com a cap de col·leccions
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) tindrà una nova presentació de les seves col·leccions dels segles XIX i XX transversal, crítica i complexa, que en aquests moments ja està preparant el que és des de fa pocs dies el nou cap de col·leccions del museu, Juan José Lahuerta. Sense haver de fer obres arquitectòniques, la reordenació de les sales d'art modern, on s'arribarà als anys cinquanta (amb obres, per exemple, de Dau al Set procedents del Macba), s'obrirà al juliol.
La presentació, que ocuparà 5.500 metres quadrats del primer pis del museu, començarà amb Marià Fortuny, que segons Lahuerta “és el primer de la col·lecció que podem identificar com un artista modern”. Lahuerta explica que el modernisme serà “essencial” en la presentació, així com les avantguardes vistes des d'una posició internacional, així com els anys trenta i la Guerra Civil.
Totes les disciplines
D'acord amb el perfil de Lahuerta, que sempre ha aplicat visions heterodoxes en les exposicions que ha comissariat, com ara Les cases de l'ànima i Univers Gaudí, en la nova presentació es barrejaran totes les disciplines, des de les clàssiques fins al cinema, passant per les arts decoratives, l'arquitectura, la fotografia, el cartellisme i la caricatura.
El director del museu, Pepe Serra, ha explicat que moltes de les obres exposades actualment baixaran als magatzems, però d'altres, en canvi, pujaran a les sales. Per exemple, segons ha afirmat Lahuerta, es donarà més preponderància a les dones artistes, com ara Lluïsa Vidal i Mela Mutermilch.
Dipòsits i cessions
A més del moviment intern entre obres del fons del museu, també s'inclouran en el recorregut obres cedides o dipositades de fora amb acords de llarga durada. A més del Macba, podrien cedir obra la Fundació La Caixa, la Càtedra Gaudí, el Col·legi d'Arquitectes i l'Escola d'Arquitectura, així com col·leccionistes privats.
Una de les exposicions temporals del 2014, que farà de complement a la inauguració de l'art modern, serà una mena de prefiguració del que seria una exposició permanent del MNAC a partir dels anys cinquanta, allà on s'acabarà la col·lecció permanent. La mostra, comissariada per Valentín Roma, explorarà a partir de la tardor del 2014 l'art català en el context de l'activitat cultural que es va desplegar al país entre el 1950 i el 1975. Serra adverteix que l'exposició “no satisfarà la demanda històrica d'alguns sectors que volen que el MNAC ompli els buits d'alguns dels pintors que no estaven representats ni aquí ni al Macba; la realitat va ser molt més complexa i no només van ser els anys de Clavé o Guinovart”, assegura.
Viladomat i Casagemas
Les exposicions temporals al llarg del 2014 també exploraran personalitats no prou reconegudes, com ara la del pintor orientalista Josep Tapiró i la de Carles Casagemas, l'amic de Picasso que es va suïcidar als 20 anys i que ara es pot veure al Museu Picasso retratat a La vida.
Amb motiu del tricentenari del 1714, el MNAC ha organitzat una mostra simultània en cinc espais d'Antoni Viladomat, el pintor català per excel·lència del segle XVIII. A més del MNAC, la trajectòria de Viladomat es desplegarà també al Museu d'Art de Girona, al Museu Diocesà de Lleida i al museu i església de Santa Maria de Mataró. Perejaume protagonitzarà a l'estiu una altra de les mostres del Tricentenari, amb un projecte en què l'artista explorarà les connexions entre tradició i avantguarda en l'art català.
Pressupost i ampliació
Tota aquesta activitat es desplegarà amb el milió d'euros destinat a programació, dels 13 milions pressupostats pel 2014. Arran de la retallada del ministeri, el pressupost baixarà un 4,2 %. “Necessitaríem 20 o 25 milions”, diu Serra. El museu espera també la seva ampliació en un dels pavellons de Fira de Barcelona, però ara toca moure fitxa a les altres institucions implicades en el projecte cultural de Montjuïc: la Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació La Caixa. En tot cas, no serà abans del 2015.
Pepe Serra: “Les pintures murals de Sixena estan molt bé al MNAC”
Pepe Serra es va referir ahir per primer cop a la reclamació de l'estiu del govern aragonès al voltant de les pintures murals romàniques de Santa Maria de Sixena (Osca), salvades per Josep Gudiol i tècnics de la Generalitat durant la Guerra Civil i exposades al MNAC des del 1960. “Avui en dia podem parlar d'aquestes peces perquè en el seu moment algú les va salvar, conservar i valorar. Són unes obres fonamentals en la nostra col·lecció de romànic que el museu se sent com a seves i que han anat prenent rellevància amb el temps. No em passa pel cap que puguin estar en cap altre lloc que no sigui aquí. Estan en un lloc magnífic i estan molt bé on estan”, va dir.
Oficialment el museu només ha rebut un escrit de reclamació adreçat al Patronat, una còpia del qual s'ha passat a cadascun dels seus membres. Serra, però, creu que l'afer s'haurà de resoldre per via judicial.