L'acolliment de menors

Aquest diari publicava recentment unes declaracions de la directora de l'ICAA en què s'indicava que 300 menors busquen una llar que els aculli temporalment fins que puguin tornar amb les seves famílies. Sorprèn que en una societat com la nostra, tan solidària en tants altres aspectes, no ho sigui tant en aquest, i els nens hagin de romandre en centres. D'una manera recurrent els nostres polítics fan declaracions d'aquest tipus, però la veritat és que després s'avança poc. Ara, un menor ingressat en un centre costa a l'administració, com a mínim, 4.000 euros cada mes. Hi ha entramats complexos de fundacions, associacions... que gestionen aquests centres, i el que és pitjor: no compleixen la seva funció teòrica d'aconseguir que el menor es reintegri a la família o arribi a la majoria d'edat amb una formació i una preparació adequades. Reconeixent la important tasca i dedicació de moltes famílies acollidores de menors, també és cert que moltes altres se senten maltractades per l'administració, que, més enllà de bones intencions, no creu que el millor lloc per a un menor és la seva família. Moltes coses cal canviar en aquest país en relació amb la protecció dels nostres menors. L'excessiu poder d'uns tècnics, per sobre fins i tot dels jutges. Procediments obsolets i estructures poc transparents. Així ho comprovem diàriament amb els centenars de reclamacions de famílies afectades que Aprodeme rep. Tant de bo les pròximes declaracions en aquest sentit siguin per dir que cap menor està en un centre. Si de debò s'hi creu, serà possible.